Fundacio Miró. Art britànic
View more presentations from Jesús Gómez.
9/12/10
Hawking y Mlodinow. The Grand Design. Sin noticias de Dios.
Muy
interesante artículo sobre el debate filosófico y científico sobre la
existencia o no de Dios. El autor resume algunas de las ideas que se defienden
en la obra The Grand Design,
de Hawking
y Mlodinow. En este libro los autores afirman que actualment la Ciencia ya
puede demostrar que Dios no existe : el Universo se explica por sí mismo. El
autor contrapone esta idea a la idea de un gran diseño o inteligencia superior defendida por autores com Einstein,
Newton o Aristóteles. Este artículo es un buen recurso para familiarizarnos con
el debate filosófico y científico sobre la existencia o no de Dios, sobre la
opinión de importantísimos pensadores sobre el tema y sobre las diferentes actitudes que podemos tomar en
relación a la creencia o no en Dios.
5/12/10
Descartes. Film Cartesius : Racionalisme. Innovació. Exèrcit
A la pel.lícula Cartesius, el protagonista és Descartes. Al següent fragment (fins al minut 6) podem veure detalls molt interessants: el seu racionalisme (que no vol dir menyspreu dels sentits sinó que els subordinem a la reflexió), la seva actitud innovadora i crítica i la seva estada a l' exèrcit en el cos dels experts matemàtics, físics... La traducció no sempre és gaire encertada.
3/12/10
Descartes. Meditacions Metafísiques. Exercicis
Ja fa algun temps que m’he adonat que, des de ben jove, he admès moltes opinions falses com a vertaderes, i que allò que després he construït sobre principis tan poc sòlids havia de ser molt dubtós i incert; i des d’aleshores he considerat que em calia proposar-me seriosament, un cop a la vida, desfer-me de totes les opinions en les quals havia cregut anteriorment, i tornar a començar des dels fonaments, si volia establir alguna cosa sòlida i permanent en les ciències.
Avui, doncs, en estreta relació amb aquest projecte, he alliberat el meu esperit de tota mena de preocupacions, de manera que, sortosament, sense sentir-me turmentat per cap passió, i havent trobat un descans segur en una tranquil•la solitud, em dedicaré seriosament i amb llibertat a destruir en general totes les meves antigues opinions. (…) Tanmateix, atès que la raó em convenç des d’aquest moment, perquè no doni més crèdit a les coses que no són totalment certes i indubtables, que a aquelles que em semblen manifestament falses, en tindré prou per refusar-les totes, si puc trobar en cadascuna el més mínim motiu de dubte. I per això no serà necessari que les examini totes i cadascuna en particular, ja que seria una feina infinita; però, com que la ruïna dels fonaments comporta necessàriament la de tot l’edifici, em dedicaré a criticar en primer lloc els principis sobre els quals es basaven totes les meves antigues opinions.
Avui, doncs, en estreta relació amb aquest projecte, he alliberat el meu esperit de tota mena de preocupacions, de manera que, sortosament, sense sentir-me turmentat per cap passió, i havent trobat un descans segur en una tranquil•la solitud, em dedicaré seriosament i amb llibertat a destruir en general totes les meves antigues opinions. (…) Tanmateix, atès que la raó em convenç des d’aquest moment, perquè no doni més crèdit a les coses que no són totalment certes i indubtables, que a aquelles que em semblen manifestament falses, en tindré prou per refusar-les totes, si puc trobar en cadascuna el més mínim motiu de dubte. I per això no serà necessari que les examini totes i cadascuna en particular, ja que seria una feina infinita; però, com que la ruïna dels fonaments comporta necessàriament la de tot l’edifici, em dedicaré a criticar en primer lloc els principis sobre els quals es basaven totes les meves antigues opinions.
Descartes, Meditacions Metafísiques ( I, 1,2 )
1.Exercici 2 de Selectivitat :
Expliqueu breument el significat, en el text, de les expressions següents (entre cinc i quinze paraules en cada cas): [1 punt]
a) « aquest projecte »
Donar seguretat i estabilitat al coneixement científic.
b) « la ruïna dels fonaments comporta necessàriament la de tot l’edifici »
Si la base dels sabers humans no és segura, tot serà discutible.
2. Exercici 1 de Selectivitat
1. Expliqueu breument les idees principals del text i com hi apareixen relacionades
(entre seixanta i vuitanta paraules). [2 punts]
Descartes ens parla dels seu objectiu intel•lectual : Aconseguir donar seguretat a la Ciència.
Per a fer-ho caldrà primer tenir una base indiscutible : uns principis sòlids.
La manera de trobar aquests principis serà la de rebutjar totes aquelles opinions o idees que no siguin segures.
No dubtoses : aquest serà el requisit per a poder acceptar una idea com a vàlida.
29/11/10
Descartes. Els textos de Selectivitat
Descartes és un dels cinc autors que cal preparar a fons per a l' examen de Selectivitat. A continuació el llibre i els fragments que ens caldrà anar analitzant:
Meditacions Metafísiques, Parts I, II, V i VI.
(Agraïments al professor M. Codina)
Selectivitat Exercici 5
L’ exercici 5 : en aquest exercici es demana l’ opinió personal sobre algún tema concret. El corrector no valora l’ opinió favorable a o no a l’ autor sinó els arguments que doneu per justificar la vostra opinió.Feu el següent exercici que va sortir en un examen de Selectivitat
Creieu que Plató té raó quan defensa que el veritable coneixement no prové dels sentits? Raoneu la resposta.[2 punts]
Creieu que Plató té raó quan defensa que el veritable coneixement no prové dels sentits? Raoneu la resposta.[2 punts]
Una possible resposta podria ser la següent:
Si per veritable coneixement cal entendre aquell coneixement totalment indiscutible per la seva validesa universal i per la seva demostrabilitat, per la seva certesa, la meva opinió és la següent :
Per una banda crec que Plató té raó perquè comparteixo la seva opinió segons la qual la validesa dels coneixements depenen de que el nostre raonament , reflexió, els confirmi. Plató té raó quan diu que la informació que ens donen els sentits ha de ser revisada, ratificada, corregida, etc, per la nostra reflexió lògica.
Per una altra banda no estic totalment d’ acord perquè, si per exemple, parlem d’ aspectes experimentals, com pot ser el de la composició o dinàmica de l’ Univers, o dels processos biològics, el vertader coneixement també prové dels sentits ( en realitat Plató no els rebutja totalment). En aquest tipus de temes la meva opinió és que la validesa del coneixement dependrà de la combinació entre la informació sensorial i la nostra reflexió.
Si per veritable coneixement cal entendre aquell coneixement totalment indiscutible per la seva validesa universal i per la seva demostrabilitat, per la seva certesa, la meva opinió és la següent :
Per una banda crec que Plató té raó perquè comparteixo la seva opinió segons la qual la validesa dels coneixements depenen de que el nostre raonament , reflexió, els confirmi. Plató té raó quan diu que la informació que ens donen els sentits ha de ser revisada, ratificada, corregida, etc, per la nostra reflexió lògica.
Per una altra banda no estic totalment d’ acord perquè, si per exemple, parlem d’ aspectes experimentals, com pot ser el de la composició o dinàmica de l’ Univers, o dels processos biològics, el vertader coneixement també prové dels sentits ( en realitat Plató no els rebutja totalment). En aquest tipus de temes la meva opinió és que la validesa del coneixement dependrà de la combinació entre la informació sensorial i la nostra reflexió.
28/11/10
27/11/10
Hildegard von Bingen. Meravelles de fa 800 anys. S. XII
Hildegard von Bingen (Alemanya, 1098-1179), abadessa, escriptora, mística i compositora. Els seus assoliments foren extraordinaris per una dona de la seva època. Va mantenir correspondència amb papes i emperadors.
De família noble, als 8 anys, els seus pares la van ingressar en un convent.
Des de jove tingué visions de tipus místic. Les visions li permetien entendre les sagrades escriptures i feien que veiés la humanitat en el cim de la creació.
Tenia una gran llibertat en una dona del seu temps.Viatjà molt i donà conferències.
e
24/11/10
Selectivitat 4t Exercici
4.Compareu el paper que té la percepció en la concepció platònica del coneixement amb el paper que té la percepció en alguna altra concepció del coneixement. [2punts]
Una bona manera de fer aquest exercici podria ser la següent:
Podem començar aclarint allò que entenem que ens estan demanant :
Entenc que el tema que es planteja és el del paper de la informació que ens donen els sentits en el conjunt del coneixement (i per tant el conflicte entre la raó i els sentits com a origen i determinant del coneixement)
Ara , el següent pas, podria ser , organitzar un guió que em faciliti la resposta. Podria ser aquest:
1)Seleccionar dos autors
2)Dir quina opció pren cada un d’ ells (en aquests cas: racionalisme i empirisme)
3)Explicar en què consisteix cada opció.
4)Dir, per exemple, els procediments que cada un prioritza : en el cas de Plató seria la reflexió, la lògica, el raonament matemàtic. I en cas, d’ un empirista seria l’ experimentació, l’ observació.
5)Com que estem parlant de racionalismes i empirisme cal parlar de l’ innatisme i del seu contrari: la ment com una tabula rasa.
6)Podem acabar donant les raons del perquè cada autor prefereix la seva opció (Plató : falàcia dels sentits. Autor empirista : errors en el raonament)
4/11/10
Dubtes i problemes
Si teniu algun dubte sobre algun punt de les teories de Plató o sobre com serà l' examen, etc, podeu enviar-me les vostres preguntes a aquesta adreça :
filosofia.isq@hotmail.com
filosofia.isq@hotmail.com
Miraré de respondre el més ràpid possible.
29/10/10
Plató La República Llibre VII 520
Te has vuelto a olvidar, querido amigo -dije-, de que a la ley no le interesa nada que haya en la ciudad una clase que goce de particular felicidad, sino que se esfuerza por que ello le suceda a la ciudad entera y por eso introduce armonía entre los ciudadanos por medio de la persuasión o de la fuerza, hace que unos hagan a otros partícipes de los beneficios con que cada cual pueda ser útil a la comunidad y ella misma forma en la ciudad hombres de esa clase, pero no para dejarles que cada uno se vuelva hacia donde quiera, sino para usar ella misma de ellos con miras a la unificación del Estado.
-Es verdad -dijo-. Me olvidé de ello. Plató La República Llibre VII 520
1r Exercici de Selectivitat (2 punts):
Expliqueu breument (entre 60 i 80 paraules = unes 6 o 8 línies) quines són les idees principals del text. (Calculeu uns 10’ de temps entre la lectura i el redactat.)
Plató ens afirma en aquest text que el més important en una societat és el benestar general.
No és bo que un sector de la societat visqui bé i la resta no.
Afirma que és imprescindible que cada classe busqui l’ interès col•lectiu.
Que igualment l’ individu prioritzi l’ interès de tots
Que cal aconseguir l’ harmonia o justícia entre tots els que composen la societat.
2n Exercici de Selectivitat : Expliqueu breument —entre cinc i quinze paraules en cada cas— el significat que
tenen en el text els mots o expressions següents: [1 punt]
a) “hombres de esa clase”
Persones que entenguin que l’ interès general és més important que l’ individual
b) “usar ella misma de ellos”
La societat considera l’ individu com un instrument que ha de col•laborar en el benefici de tots.
-Es verdad -dijo-. Me olvidé de ello. Plató La República Llibre VII 520
1r Exercici de Selectivitat (2 punts):
Expliqueu breument (entre 60 i 80 paraules = unes 6 o 8 línies) quines són les idees principals del text. (Calculeu uns 10’ de temps entre la lectura i el redactat.)
Plató ens afirma en aquest text que el més important en una societat és el benestar general.
No és bo que un sector de la societat visqui bé i la resta no.
Afirma que és imprescindible que cada classe busqui l’ interès col•lectiu.
Que igualment l’ individu prioritzi l’ interès de tots
Que cal aconseguir l’ harmonia o justícia entre tots els que composen la societat.
2n Exercici de Selectivitat : Expliqueu breument —entre cinc i quinze paraules en cada cas— el significat que
tenen en el text els mots o expressions següents: [1 punt]
a) “hombres de esa clase”
Persones que entenguin que l’ interès general és més important que l’ individual
b) “usar ella misma de ellos”
La societat considera l’ individu com un instrument que ha de col•laborar en el benefici de tots.
22/10/10
Plató. Idees principals text de La República
-Es necesario, por tanto -dije-, que, si esto es verdad, nosotros consideremos lo siguiente acerca de ello: que la educación no es tal como proclaman algunos que es. En efecto, dicen, según creo, que ellos proporcionan ciencia al alma que no la tiene del mismo modo que si infundieran vista a unos ojos ciegos.
-En efecto, así lo dicen -aceptó.
-Ahora bien, la discusión de ahora -dije- muestra que esta facultad, existente en el alma de cada uno, y el órgano con que cada cual aprende, deben volverse, apartándose de lo que nace, con el alma entera –del mismo modo que el ojo no es capaz de volverse hacia la luz, dejando la tiniebla, sino en compañía del cuerpo entero- hasta que se hallen en condiciones de afrontar la contemplación del ser e incluso de la parte más brillante del ser, que es aquello a lo que llamamos bien. ¿No es eso?
-Eso es.
-Por consiguiente -dije- puede haber un arte de descubrir cuál será la manera más fácil y eficaz para que este órgano se vuelva; pero no de infundirle visión, sino de procurar que se corrija lo que, teniéndola ya, no está vuelto adonde debe ni mira adonde es menester.
Plató La República Llibre VII ( iv 517)
1r Exercici de Selectivitat (2 punts):
Expliqueu breument (entre 60 i 80 paraules = unes 6 o 8 línies) quines són les idees principals del text. (Calculeu uns 10’ de temps entre la lectura i el redactat.)
-En efecto, así lo dicen -aceptó.
-Ahora bien, la discusión de ahora -dije- muestra que esta facultad, existente en el alma de cada uno, y el órgano con que cada cual aprende, deben volverse, apartándose de lo que nace, con el alma entera –del mismo modo que el ojo no es capaz de volverse hacia la luz, dejando la tiniebla, sino en compañía del cuerpo entero- hasta que se hallen en condiciones de afrontar la contemplación del ser e incluso de la parte más brillante del ser, que es aquello a lo que llamamos bien. ¿No es eso?
-Eso es.
-Por consiguiente -dije- puede haber un arte de descubrir cuál será la manera más fácil y eficaz para que este órgano se vuelva; pero no de infundirle visión, sino de procurar que se corrija lo que, teniéndola ya, no está vuelto adonde debe ni mira adonde es menester.
Plató La República Llibre VII ( iv 517)
1r Exercici de Selectivitat (2 punts):
Expliqueu breument (entre 60 i 80 paraules = unes 6 o 8 línies) quines són les idees principals del text. (Calculeu uns 10’ de temps entre la lectura i el redactat.)
A continuació una possible resposta al que es demana.
El text és una reflexió sobre la capacitat de l’ ésser humà de conèixer: concretament sobre el dilema de l’ innatisme o l’ aprenentatge.
Plató defensa la idea de la capacitat humana innata per a conèixer.
Però planteja que el que cal és orientar bé aquesta capacitat : no ha de centrar- se en la realitat aparent sinó en l’ autèntica realitat i concretament en la idea del Bé.
El text és una reflexió sobre la capacitat de l’ ésser humà de conèixer: concretament sobre el dilema de l’ innatisme o l’ aprenentatge.
Plató defensa la idea de la capacitat humana innata per a conèixer.
Però planteja que el que cal és orientar bé aquesta capacitat : no ha de centrar- se en la realitat aparent sinó en l’ autèntica realitat i concretament en la idea del Bé.
10/10/10
Liu Xiaobo. Premi Nobel de la Pau 2010
Proposta d' activitats voluntàries: lectura i exercici. Podeu veure alguna semblança o diferència entre Liu Xiaobo i Sòcrates? . Que algú o alguna s' animi i ens ho expliqui a classe.
Ha guanyat el Nobel de la Pau, però difícilment podrà anar a recollir-lo. El dissident xinès Liu Xiaobo coneixerà la notícia del guardó a la presó on es troba complint una condemna d' 11 anys per demanar la democràcia per als seus 1.400 milions de compatriotes. L'Institut Nobel noruec ha ignorat les pressions del règim de Pequín i ha pres una decisió descrita com "valent" per les organitzacions de Drets Humans.
Liu Xiaobo va rebre la seva última pena de presó el passat mes de desembre després de signar la "Carta 08', un text a favor de la democràcia. Des de llavors s'ha mostrat en contra de buscar el canvi polític amb violència o a través de revoltes al carrer. "L'ordre d'un mal Govern és preferible al caos o l'anarquia", va escriure Liu.
L'elecció d'aquest professor de literatura per al premi amenaça de provocar un conflicte diplomàtic. Pequín ja va mostrar la seva indignació quan el Comitè va concedir el guardó al Dalai Lama. El Premi Nobel aporta llum al costat més fosc de la seva emergència internacional: els seus ciutadans, una cinquena part de la humanitat, segueixen vivint sota una dictadura que castiga severament la llibertat de pensament, premsa o religió.
Liu ha estat premiat per "la seva llarga i no violenta lluita pels drets fonamentals a la Xina", segons l'anunci fet aquest matí. L'activista es converteix així en el primer xinès que aconsegueix una distinció. El Premi Nobel de la Pau 2010 ha estat un dels pocs intel.lectuals xinesos que s'ha atrevit a criticar el tracte que els tibetans reben per part del Govern xinès. Mentre altres dissidents han buscat l'exili per evitar la presó, Liu ha estat a la Xina. Tot això el converteix en una "amenaça per a l'Estat", segons la sentència que va rebre el desembre de 2009. O en un símbol de la pau, segons el Comitè suec.
Article publicat a El Mundo 10.10.10 Traduït i modificat.
8/10/10
7/10/10
Plató El mite de Gigues
Divendres 15.10 cal haver llegit molt atentament aquest text. El comentarem i analitzarem a classe. Tots hem de ser capaços d' explicar-ne els detalls i de respondre la pregunta (que no cal portar escrita) :
Quina creieu que seria la resposta que donaria Plató a la tesis que es defensa en el mite de Gigues?
Al llibre II de La República, de Plató, Sòcrates dialoga amb els seus deixebles. Un d’ ells li explica que la majoria de la gent està convençuda de que tot aquell que pot, mira tant sols pels seus interessos i si és necessari actua injustament sempre que pugui sortir ben parat. Aquest deixeble li explica a Sòcrates un mite , el mite de Gigues per a argumentar allò que segons ell la majoria de la gent opina.
Per a entendre com els bons ho són contra la seva voluntat, perquè no poden ser dolents, n'hi haurà prou amb imaginar que fem el següent: donem a tots, justos i injustos, llicència per a fer el allò que vulguin i després fem un seguiment per veure on porten a cadascú els seus desitjos. Llavors podrem veure com el just segueix els mateixos camins que l'injust, impulsat per l' interès propi, finalitat que tot ésser està disposat per naturalesa a perseguir com un bé, encara que la llei desviï per força aquesta tendència i la encamini al respecte de la igualtat. Aquesta llicència de que jo parlo podrien arribar a gaudir-la, millor que de cap altra manera, si se'ls dotés d'un poder com el que diuen va tenir fa molt de temps l'avantpassat del rei de Lídia, Gigues. Diuen que era un pastor que estava al servei del rei de Lidia. Sobrevingué una vegada un gran temporal i terratrèmol; s'obrí la terra i va aparèixer una esquerda en el mateix lloc en què ell pasturava . Sorprès davant l'espectacle, va baixar per l’ esquerda y va veure allà, entre moltes altres meravelles que la faula relata, un cavall de bronze, buit, amb obertures, per una de les quals es va ajupir a mirar i va veure que dins hi havia un cadàver, de talla pel que sembla més que humana, que no portava a sobre més que un anell d'or a la mà; li va treure el pastor i va sortir. Quan, segons costum, es van reunir els pastors amb la finalitat d'informar al rei, com tots els mesos, sobre el bestiar, va acudir també ell amb el seu anell al dit. Estant, doncs, assegut entre els altres, va donar la casualitat que girés l'anell, deixant l’ encast amb vista al palmell de la mà; immediatament
van cessar de veure’ l els que l'envoltaven i amb gran sorpresa seva, van començar a parlar d' ell com d'una persona absent. Va tocar novament l'anell, va tornar cap a fora l’ encast i un cop tornat va tornar a ser visible. Al adonar-se'n, va repetir l' intent per comprovar si efectivament tenia la joia aquell poder, i una altra vegada va passar el mateix: en tornar cap a dins l’ encast, desapareixia el seu amo, i quan ho tornava cap a fora, el veien de nou. Feta ja aquesta observació, procurà formar part dels enviats que havien d’informar el rei, va arribar a Palau, va seduir la seva dona, va atacar i va matar amb la seva ajuda al sobirà i s’ apoderà del regne.
Doncs bé, si hi haguessin dos anells com aquell els quals portés un posat el just i un altra l’injust, és opinió comuna que no hi hauria persona de conviccions tan fermes com per perseverar en la justícia i abstenir-se en absolut de tocar allò dels altres, tampoc deixaria de dirigir-se al mercat i
prendre d'allà sense cap por el que volgués, entrar a les cases alienes i fornicar amb qui volgués, matar o alliberar persones al seu arbitri, obrar, en fi, com un déu envoltat de mortals. En res diferirien, doncs, els comportaments de l'un i l'altre, que seguirien exactament el mateix camí. Doncs bé, vet aquí el que podria considerar una bona demostració que ningú és just de grau, sinó per força i trobant-se persuadit que la justícia no és bona per a ell personalment, ja que, pel que fa un creu que podrà cometre una injustícia, la comet. I això perquè tothom creu que és molt més avantatjosa personalment la injustícia que la justícia. «I té raó al creure-ho així », dirà el defensor de la teoria que exposo. És més: si hagués qui, estant dotat de semblant talismà, es negués a cometre mai injustícia i a posar mà en els béns aliens, li tindrien, observant la seva conducta, per l'ésser més miserable i estúpid de l' món, encara que no per això deixarien d'enaltir-lo en les seves converses, ocultant així els seus sentiments per temor de ser objecte d'alguna injustícia. Això és el que jo havia de dir.
La República, II 359,360
Plató Psicologia
Divendres 15.10 cal portar feta la resposta/ comentari a la pregunta escrita al final del text.Imprimiu el text i el comentari / resposta.
-Doncs l'ànima que té set, quan té set, no vol sinó beure, i a això aspira i això desitja?
-Evidentment.
-Llavors, si mentre té set, alguna cosa la deté i la dissuadeix, no haurà en ella alguna cosa diferent del que té set i l'arrossega com animal a beure? Què direm doncs? Potser que en el seu ànim hi ha una força que incita i altra que dificulta beure, diversa i més forta que l'altra estimulant?
-Em sembla bé, va dir.
-I la força que dificulta, no entra tal vegada per mitjà del raonament, mentre que la que empeny i arrossega, entra per mitjà dels afectes i torbacions?
-En efecte, així sembla.
-Estimarem, doncs, que són dues facultats, i distintes entre elles, anomenant facultat racional a aquella per la qual l'ànima raona, i aquella per la qual ama i sofreix fam i set i s'inflama amb altres desigs, irracional o apetitiva... Heus aquí per tant, determinades aquestes facultats inherents a nosaltres en l'ànima; però, és potser una tercera, aquella per la qual ens enfurim, la de la ira? Amb quina de les dues tindria naturalesa comuna?
-Potser amb la segona, la apetitiva.
-Però, vaig dir... no sentim, sovint, quan els desigs violenten a un contra la raó, que ell s'injuria a si mateix i s'enfureix amb l'apetit que el violenta interiorment, i, com entre dues parts en lluita, la facultat passional contreu aliança amb la raó?... Quan un té la convicció de sofrir una injustícia, no s’ acalora i es consumeix i pren el partit del que li sembla just, àdhuc sofrint fam i fred, etc., i persistint venç, i no abandona l'obra generosa abans d'haver-la complert o de sucumbir, o ser apaivagat per ella, tornat en si per la raó, com el gos pel pastor?
-Justament...
-Però observa també... que de la facultat passional ens sembla el contrari d'abans. Llavors, en efecte, la crèiem semblant a la apetitiva; ara, en canvi, diem que resulta molt distinta, i sinó que, que en la lluita de l'ànima associa més les seves armes amb la racional... tret que es trobi viciada per la dolenta educació. -És menester que ella sigui reconeguda com una tercera facultat (va dir).
-Certament, vaig dir jo...”
Plató, República IV 439,440
Per què diu Plató en aquest fragment de La República s'enfureix amb l'apetit que el violenta interiorment?
Recordeu:
- Cal fer una resposta de, al menys, una pàgina (una cara)
-Primer responem la pregunta
-A continuació construïm tot el comentari demostrant que sabem de què parlem i que sabem analitzar el text.
-No ens oblidem de fer alguna referència a algun/s pensador /s
-Acabem fent una conclusió tornant a respondre la pregunta, canviant el redactat.
-Evidentment.
-Llavors, si mentre té set, alguna cosa la deté i la dissuadeix, no haurà en ella alguna cosa diferent del que té set i l'arrossega com animal a beure? Què direm doncs? Potser que en el seu ànim hi ha una força que incita i altra que dificulta beure, diversa i més forta que l'altra estimulant?
-Em sembla bé, va dir.
-I la força que dificulta, no entra tal vegada per mitjà del raonament, mentre que la que empeny i arrossega, entra per mitjà dels afectes i torbacions?
-En efecte, així sembla.
-Estimarem, doncs, que són dues facultats, i distintes entre elles, anomenant facultat racional a aquella per la qual l'ànima raona, i aquella per la qual ama i sofreix fam i set i s'inflama amb altres desigs, irracional o apetitiva... Heus aquí per tant, determinades aquestes facultats inherents a nosaltres en l'ànima; però, és potser una tercera, aquella per la qual ens enfurim, la de la ira? Amb quina de les dues tindria naturalesa comuna?
-Potser amb la segona, la apetitiva.
-Però, vaig dir... no sentim, sovint, quan els desigs violenten a un contra la raó, que ell s'injuria a si mateix i s'enfureix amb l'apetit que el violenta interiorment, i, com entre dues parts en lluita, la facultat passional contreu aliança amb la raó?... Quan un té la convicció de sofrir una injustícia, no s’ acalora i es consumeix i pren el partit del que li sembla just, àdhuc sofrint fam i fred, etc., i persistint venç, i no abandona l'obra generosa abans d'haver-la complert o de sucumbir, o ser apaivagat per ella, tornat en si per la raó, com el gos pel pastor?
-Justament...
-Però observa també... que de la facultat passional ens sembla el contrari d'abans. Llavors, en efecte, la crèiem semblant a la apetitiva; ara, en canvi, diem que resulta molt distinta, i sinó que, que en la lluita de l'ànima associa més les seves armes amb la racional... tret que es trobi viciada per la dolenta educació. -És menester que ella sigui reconeguda com una tercera facultat (va dir).
-Certament, vaig dir jo...”
Plató, República IV 439,440
Per què diu Plató en aquest fragment de La República s'enfureix amb l'apetit que el violenta interiorment?
Recordeu:
- Cal fer una resposta de, al menys, una pàgina (una cara)
-Primer responem la pregunta
-A continuació construïm tot el comentari demostrant que sabem de què parlem i que sabem analitzar el text.
-No ens oblidem de fer alguna referència a algun/s pensador /s
-Acabem fent una conclusió tornant a respondre la pregunta, canviant el redactat.
2/10/10
Llibres digitalitzats
A la pàgina del professor Manel Codina podem trobar algunes obres digitalitzades de Filosofia així com aquells capítols que es demanaran per a la Selectivitat al juny del 2011.
http://www.xtec.es/~mcodina3/Filosofia2/filosofia2.htm
http://www.xtec.es/~mcodina3/Filosofia2/filosofia2.htm
30/9/10
Plató, fragment del seu llibre Fedó
Porteu el dilluns la resposta a la que podria ser la 3ª pregunta de Selectivitat i la pregunta de l' examen que haurem de fer. Copieu el text i feu la resposta amb l' ordinador. Imprimiu.
-Passem, doncs -va prosseguir- al tema tractat a l’argument anterior. La realitat en si, del ser de la qual donem compte en les nostres preguntes i respostes, es presenta sempre de la mateixa manera i en idèntic estat o cada vegada de forma diferent? Allò igual en si, allò bell en si, la realitat en si, cada cosa, la seva essència, admet un canvi qualsevol? O constantment cadascuna d’aquestes realitats que tenen en si i respecte a si mateixes una única forma, sempre es presenten d’idèntica manera i en idèntic estat i mai, en cap moment i de cap manera, no admet cap tipus de canvi?
-Necessari és, Sòcrates –va respondre Cebes-, que es presenti d’idèntica manera i en idèntic estat.
-I què passa amb la multiplicitat de les coses belles, com per exemple, homes, cavalls, mantells o d’altres coses, siguin quines siguin, que tinguin aquesta qualitat, o que siguin iguals, o amb totes aquelles que reben el mateix nom que aquestes realitats? Potser es presenten en idèntic estat, o tot el contrari que aquelles, mai no es presenten, sota cap aspecte, per dir-ho així, en idèntic estat, ni amb si mateixes ni entre si?
Plató, Fedó
Per què, en aquest text, diu Plató que la realitat en si mai no admet cap tipus de canvi?
La 3ª pregunta a l' examen de Selectivitat és semblant a aquesta. El que es demana és que demostreu que coneixeu l’ autor i que sabeu respondre al que es pregunta. Per a fer-ho cal esposar el que sabem de l’ autor que estigui relacionat amb el que es pregunta i anar contestant relacionant el que diem amb el text.
-Passem, doncs -va prosseguir- al tema tractat a l’argument anterior. La realitat en si, del ser de la qual donem compte en les nostres preguntes i respostes, es presenta sempre de la mateixa manera i en idèntic estat o cada vegada de forma diferent? Allò igual en si, allò bell en si, la realitat en si, cada cosa, la seva essència, admet un canvi qualsevol? O constantment cadascuna d’aquestes realitats que tenen en si i respecte a si mateixes una única forma, sempre es presenten d’idèntica manera i en idèntic estat i mai, en cap moment i de cap manera, no admet cap tipus de canvi?
-Necessari és, Sòcrates –va respondre Cebes-, que es presenti d’idèntica manera i en idèntic estat.
-I què passa amb la multiplicitat de les coses belles, com per exemple, homes, cavalls, mantells o d’altres coses, siguin quines siguin, que tinguin aquesta qualitat, o que siguin iguals, o amb totes aquelles que reben el mateix nom que aquestes realitats? Potser es presenten en idèntic estat, o tot el contrari que aquelles, mai no es presenten, sota cap aspecte, per dir-ho així, en idèntic estat, ni amb si mateixes ni entre si?
Plató, Fedó
Per què, en aquest text, diu Plató que la realitat en si mai no admet cap tipus de canvi?
La 3ª pregunta a l' examen de Selectivitat és semblant a aquesta. El que es demana és que demostreu que coneixeu l’ autor i que sabeu respondre al que es pregunta. Per a fer-ho cal esposar el que sabem de l’ autor que estigui relacionat amb el que es pregunta i anar contestant relacionant el que diem amb el text.
Quina extensió ha de tenir la resposta? Cal tractar de fer un redactat d' una pàgina, com a mínim. A Selectivitat aquest exercici val 3 punts.
Cal fer-se a la idea que el que s' espera es que es faci un comentari de text, una interpretació del text utilitzant allò que sabem de l' autor.
Convé començar responent la pregunta, d' una manera breu, en dos, tres, quatre línies. A continuació anem contruint el comentari analitzant el text i fent referències concretes al text utilitzant el que hem estudiat.
És bo acabar el nostre comentari fent una conclusió en la qual tornem a insistir en la reposta amb la que hem començat.
23/9/10
Plató Mite de la caverna Text
Mireu a sota del text els exercicis que caldrà portats fets els dilluns vinent.
-Compara la nostra naturalesa a una condició d'aquest gènere... En una caverna subterrània ( ... ) oberta cap a la llum, imagina homes que estan aquí des que eren nens, amb ceps al coll i en les cames, sense poder moure's ni mirar en una altra direcció sinó cap al davant, impedits de tornar el cap per les cadenes. Lluny i sobre, darrere a la seva esquena, crema una llum de foc, i en espai inter mitjà entre el foc i els presoners, ascendeix un camí, al llarg del qual s’ aixeca un mur, a manera dels paraments col•locats entre els titellaires i els espectadors, sobre els quals ells exhibeixen les seves habilitats.
-M'ho imagino perfectament, va dir.
-Contempla al llarg del mur, homes que porten diversos objectes, que sobresurten sobre el nivell del mur, estàtues i altres figures d'animals en pedra o fusta i articles fabricats de totes les espècies...
-Estranya imatge i estranys presoners.
-Semblants a nosaltres... Creus que aquest presoners poden veure alguna cosa, de si mateixos i dels altres, sinó les ombres projectades pel foc sobre la paret de la caverna que està davant d'ells?... i també de la mateixa manera respecte als objectes portats al llarg del mur?... Doncs, si poguessin parlar entre ells, no creus que opinarien de poder parlar d'aquestes (ombres) que veuen com si fossin objectes reals presents?... Sens dubte, en tals condicions, no creurien que el verdader fos una altra cosa sinó les ombres dels objectes... I quan un d'ells fos alliberat, i obligat de sobte a alçar-se i girar el coll i caminar i mirar cap a la llum... no sentiria dolor als ulls, i fugiria, tornant-se a les ombres que pot mirar, i no creuria que aquestes són més clares que els objectes que li haguessin mostrat?
-Sí...
-I si algú ho arrossegués per la força per l'aspra i àrdua sortida i no ho deixés abans de haber-lo portat a la llum del sol, no es queixaria i no s'irritaria de ser arrossegat, i després, arribat a la llum i amb els ulls enlluernats podria veure (...) les coses verdaderes?
-No, certament, en el primer instant.
-Caldria que s'habitués per mirar els objectes d'aquí dalt. I al principi veuria més fàcilmente les ombres, i després les imatges dels homes reflectides a l'aigua i, després, els cossos mateixos; de seguida els del cel, i al mateix cel li seria més fàcil mirar-lo de nit ...i, finalment, crec, el sol ... pel seu compte... i després d'això, recent llavors comprenderia que aquest (el sol).... regula totes les coses a la regió visible i és causa també, en certa manera, de totes aquelles (ombres) que ells veien... I bé? recordant el domicili anterior... no creus que ell es feliciti del canvi i experimenti commiseració per la sort dels altres?...
-Crec, que, en veritat, preferiria qualsevol sofriment a aquella vida (d'abans).
-I bé, el meu estimat Glaucó, aquesta és precisament la condició humana. L’ antre subterràni és aquest món visible; el foc que il•lumina és la llum del sol; aquest captiu que puja a la regió superior i que la contempla és l'ànima humana que s'eleva fins a l'esfera intel•ligible. Vet aquí el que jo penso, ja que vols saber-ho. Sap el déu si és conforme a la veritat. En quant a mi, el que sembla en l'assumpte és el que vaig a dir-te. En els últims límits del món intel•ligible està la idea del bé, que es percep amb dificultat; però una vegada percebuda no es pot menys de treure la conseqüència que ella és la causa primera de tot el que hi ha de bell i de bo a l'Univers; que, en aquest món visible, ella és la que produeix la llum i l'astre que aquesta procedeix directament; que al món invisible engendra la veritat i la intel•ligència; i en fi, que ha de tenir fixos els ulls en aquesta idea el que vulgui conduir-se sàviament en la vida pública i en la privada.
Plató,República
Copieu el dibuix i amb el Paint o amb bolígraf identifiqueu els elements més importants del mite.
Copieu el text.
Escribiu el significat de les expressions de color verd.
Porteu tot en un full.
19/9/10
5/9/10
28/6/10
Selectivitat resultats
Els resultats dels exàmens de Filosofia a Selectivitat permeten fer alguna valoració:
-La mitja és de 5.3 (el curs passat va ser de 6.8). Què pot explicar aquesta diferència?
-S' han presentat 23 alumnes a Filosofia. Han aprovat 16 i han suspés 7.
-La coincidència entre les notes de curs i les de Selectivitat: hi ha alguns casos de baixada molt forta.
-Dels 17 aprovats 12 han aconseguit una mitja de notable.
-La nota màxima és un 8.
-Les notes de Filosofia no són difererents a les de les altres matèries.
-Es veun uns resultats no gaire positius si els comparem amb els del curs passat.
-Alguns alumnes van sortir amb l sensació d' haver fet un bon exeman, potser un dels millors de selectivitat, i que se'ls ha puntuat molt baix.
-Potser el corrector no ha estat encertat i que ha seguit criteris discutibles.
26/6/10
Selectivitat problemes
MAITE GUTIÉRREZ Barcelona 10/11/2009 La Vanguardia
Las pruebas de acceso a la universidad (PAU) estrenan modelo en la próxima convocatoria de junio, pero su nuevo formato contiene incongruencias y crea agravios comparativos entre estudiantes de una u otra modalidad de bachillerato, explican profesores y alumnos de secundaria. Este junio sólo habrá cinco exámenes obligatorios en lugar de siete –las tres lenguas, historia o filosofía y una asignatura de modalidad–, pero los estudiantes podrán hacer hasta tres exámenes de forma voluntaria para subir nota. Las dos mejores calificaciones de estas pruebas voluntarias se ponderarán y se dará más valor a los exámenes de materias relacionadas con la carrera que se quiera cursar. Y ahí empiezan los problemas. Se da la situación, por ejemplo, de que para estudiar Arquitectura cuente más hacer el examen de Biología que el Dibujo Técnico o Diseño o que para acceder a Economía se dé más valor a la prueba de Física que a la de Economía de la Empresa. En el caso de Lengua y Literatura catalanas puntúa más el examen de Historia del Arte que el de Literatura Catalana.
"Esto ocurre porque han basado las ponderaciones de la nueva selectividad en una clasificación obsoleta", afirma Montse Tarrés, profesora de Catalán en el instituto Pere Ribot de Vilassar de Mar. Alumnos de segundo de Bachillerato de este centro han creado un grupo en Facebook para que los estudiantes se organicen y recojan firmas para reclamar otro tipo de ponderaciones. De momento hay más de 2.000 estudiantes inscritos en el grupo.
Las ponderaciones de la nueva selectividad se basan en la organización del antiguo Bachillerato, en la que unas asignaturas tenían más peso en el horario lectivo que otras. Las materias con más horas lectivas son las que tienen una ponderación mayor. Sin embargo, ahora todas las asignaturas de modalidad tienen el mismo peso en Bachillerato: cuatro horas lectivas.
Se da otra circunstancia polémica. Carreras con mucha demanda como Psicología o Ciencias de la Actividad Física y del Deporte cambian de rama de conocimiento. Ahora se incluyen en Ciencias de la Salud, con lo que los alumnos que hagan esta modalidad de Bachillerato tienen ventaja sobre los que vienen de la vía de ciencias sociales o humanidades. Todos los institutos de la provincia de Lleida han escrito una carta en la que piden a Educació y Universitats que solucionen el problema. "Han cambiado las reglas en medio de la partida", se queja Xavier Falcó, director del instituto Joan Brudieu de La Seu d'Urgell. Desde Universitats reconocen que la nueva selectividad es incongruente y han pedido una moratoria al Ministerio de Educación.
Selectivitat Filosofia
Textos previstos per a la selectivitat 2011 de la matèria d'Història de la Filosofia:
PLATÓ. La república. Llibre 2, 367e-376e; llibre 4, 427c-final llibre; llibre 7
DESCARTES. Meditacions metafísiques. Parts: I, II, V i VI
HUME. Resum del tractat de la natura humana i l’Apèndix 1 de la Investigació sobre els principis de la moralitat
MILL. Sobre la llibertat. Secció IV i Utilitarisme. Seccions II i IV
NIETZSCHE. Veritat i mentida en sentit extramoral i Genealogia de la moral. Només primera dissertació
Font : CREAIF
12/6/10
Selectivitat Examen Història de la Filosofia juny 2010
Districte Universitari de Catalunya Proves dʼAccés a la Universitat. Curs
2009-2010
Història de la filosofia
1. Expliqueu breument —entre cinquanta i vuitanta paraules— les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. [2 punts]
2. Expliqueu breument —entre cinc i quinze paraules en cada cas— el significat que tenen en el text els mots o expressions següents: [1 punt]
a) «conducta purament personal»
b) «paritat»
3. Expliqueu per què Mill pensa que cal posar límits a la intervenció de la col·lectivitat en la conducta personal i sobre quina base considera que cal establir aquests límits. (En la resposta, heu de referir-vos als aspectes del pensament de Mill que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.) [3 punts]
4. Compareu la concepció de Mill d’allò que fa que una societat sigui justa amb alguna altra concepció d’allò que fa que una societat sigui justa que es pugui trobar en la història del pensament occidental. [2 punts]
5. Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «L’opinió de la majoria no es pot imposar mai com a llei a una minoria». Raoneu la resposta. [2 punts]
René DESCARTES. Meditacions metafísiques, II
1. Expliqueu breument —entre cinquanta i vuitanta paraules— les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. [2 punts]
2. Expliqueu breument —entre cinc i quinze paraules en cada cas— el significat que tenen en el text els mots o expressions següents: [1 punt]
a) «imaginació»
b) «cosa corpòria»
3. Expliqueu el sentit de la frase següent del text i de la comparació que s’hi estableix: «és tan absurd dir “usaré la meva imaginació per a conèixer més distintament què
sóc” com ho seria dir “ara estic despert i percebo una cosa real i vertadera, però com que no la percebo encara prou nítidament, m’adormiré per tal que els meus somnis me la presentin amb més veritat i evidència”». (En la resposta, heu de referir-vos als aspectes del pensament de Descartes que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.) [3 punts]
4. Compareu la concepció de Descartes del coneixement amb una altra concepció del coneixement que es pugui trobar en la història del pensament occidental. [2 punts]
5. Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «Per a conèixerme a mi mateix, per a saber quina mena d’entitat sóc, només em cal usar la reflexió i el raonament». Raoneu la resposta. [2 punts]
Història de la filosofia
Sèrie 1
Escolliu UNA de
les dues opcions (A o B).
Opció A
Però l’argument més fort contra la intervenció
de la col·lectivitat en la conducta purament personal és que, quan hi intervé,
és molt probable que ho faci malament i fora de lloc. En qüestions de moralitat
social, de deure envers els altres, l’opinió del públic (és a dir, la de la
majoria dominant), tot i que sovint és incorrecta, encara amb més freqüència sol
ser correcta, perquè en aquestes qüestions el públic no fa més que jutjar
els seus propis interessos, és a dir, de
quina manera l’afectaria un determinat tipus de conducta, si se’n permetés la
pràctica. Però l’opinió d’una majoria imposada com a llei a la minoria, quan es
tracta de la conducta personal, és tan probable que sigui correcta com incorrecta,
perquè en aquestes ocasions «opinió pública» significa, en el millor dels casos,
l’opinió d’uns quants sobre el que és bo o dolent per a altres; i, molt sovint,
ni tan sols no significa això, ja que el públic, passant per alt amb la més
perfecta indiferència el plaer o la conveniència d’aquells la conducta dels quals
censura, només considera la seva pròpia preferència. Hi ha moltes persones que
consideren com una ofensa contra elles qualsevol conducta que els desplau, i la
prenen com un ultratge als seus sentiments; com aquell fanàtic religiós que,
acusat de tractar amb menyspreu els sentiments religiosos dels altres, responia
que eren ells els qui tractaven els seus amb menyspreu en persistir en el seu
culte o credo abominable. Però no hi ha paritat entre el sentiment d’una
persona vers la seva pròpia opinió i el d’una altra que se senti ofesa perquè es professa
aquesta opinió; com tampoc no n’hi ha entre el desig d’un lladre d’agafar una bossa i el desig que el seu posseïdor legítim té de conservar-la. I les preferències d’una persona són tan seves com la seva opinió o la seva bossa. John Stuart MILL. Sobre la llibertat, IV
persona vers la seva pròpia opinió i el d’una altra que se senti ofesa perquè es professa
aquesta opinió; com tampoc no n’hi ha entre el desig d’un lladre d’agafar una bossa i el desig que el seu posseïdor legítim té de conservar-la. I les preferències d’una persona són tan seves com la seva opinió o la seva bossa. John Stuart MILL. Sobre la llibertat, IV
1. Expliqueu breument —entre cinquanta i vuitanta paraules— les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. [2 punts]
2. Expliqueu breument —entre cinc i quinze paraules en cada cas— el significat que tenen en el text els mots o expressions següents: [1 punt]
a) «conducta purament personal»
b) «paritat»
3. Expliqueu per què Mill pensa que cal posar límits a la intervenció de la col·lectivitat en la conducta personal i sobre quina base considera que cal establir aquests límits. (En la resposta, heu de referir-vos als aspectes del pensament de Mill que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.) [3 punts]
4. Compareu la concepció de Mill d’allò que fa que una societat sigui justa amb alguna altra concepció d’allò que fa que una societat sigui justa que es pugui trobar en la història del pensament occidental. [2 punts]
5. Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «L’opinió de la majoria no es pot imposar mai com a llei a una minoria». Raoneu la resposta. [2 punts]
Opció B
Sóc, doncs, una
cosa de veritat, i que existeix de veritat; però, quina cosa? Ja ho he dit: una
cosa que pensa. I què més? Miraré de buscar més intensament en la imaginació per
a esbrinar si no sóc alguna cosa més. Certament, no sóc aquesta combinació de membres
que anomenem cos humà […] perquè ja he suposat que […] això no era res; i,
tanmateix, sense canviar aquesta suposició m’adono que no deixo d’estar segur
que jo sóc alguna cosa. […] Sé que jo
existeixo, i vull saber què és aquest «jo» que sé que existeix. És clar que la
concepció de mi mateix a la qual he arribat no depèn de les coses que encara no
sé si existeixen i, per consegüent, encara amb més motiu no depèn de cap de les
coses que la meva imaginació es figura. I els mateixos termes «figurar-se» i
«imaginar» m’adverteixen el meu error: en efecte, estaria inventant si imaginés
ser alguna cosa, perquè imaginar és contemplar la figura o la imatge d’una cosa
corpòria. Ara bé: sé del cert que jo existeixo i sé també que totes les imatges
(i, en general, totes les coses que es refereixen a la naturalesa dels cossos)
potser són només somnis o quimeres. En conseqüència, veig clarament que és tan
absurd dir «usaré la meva imaginació per a conèixer més distintament què sóc»
com ho seria dir «ara estic despert i percebo una cosa real i vertadera, però
com que no la percebo encara prou nítidament, m’adormiré per tal que els meus
somnis me la presentin amb més veritat i evidència». Així doncs, sé amb certesa
que res del que puc comprendre per mitjà de la imaginació no pertany al
coneixement que tinc de mi mateix, i que cal que allunyi el meu esperit
d’aquesta manera de concebre, per tal que
ell mateix pugui conèixer distintament la seva pròpia naturalesa.
ell mateix pugui conèixer distintament la seva pròpia naturalesa.
René DESCARTES. Meditacions metafísiques, II
1. Expliqueu breument —entre cinquanta i vuitanta paraules— les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. [2 punts]
2. Expliqueu breument —entre cinc i quinze paraules en cada cas— el significat que tenen en el text els mots o expressions següents: [1 punt]
a) «imaginació»
b) «cosa corpòria»
3. Expliqueu el sentit de la frase següent del text i de la comparació que s’hi estableix: «és tan absurd dir “usaré la meva imaginació per a conèixer més distintament què
sóc” com ho seria dir “ara estic despert i percebo una cosa real i vertadera, però com que no la percebo encara prou nítidament, m’adormiré per tal que els meus somnis me la presentin amb més veritat i evidència”». (En la resposta, heu de referir-vos als aspectes del pensament de Descartes que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.) [3 punts]
4. Compareu la concepció de Descartes del coneixement amb una altra concepció del coneixement que es pugui trobar en la història del pensament occidental. [2 punts]
5. Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «Per a conèixerme a mi mateix, per a saber quina mena d’entitat sóc, només em cal usar la reflexió i el raonament». Raoneu la resposta. [2 punts]
Suscribirse a:
Entradas (Atom)