DEURES DILLUNS 24.PORTAR ESCRIT EL SEGÜENT EXERCICI
Per què diu Plató en aquest fragment de La República "s'enfureix amb l'apetit que el violenta interiorment"?
-Doncs l'ànima que té set, quan té set, no vol sinó beure, i a això aspira i això desitja?
-Evidentment.
-Llavors, si mentre té set, alguna cosa la deté i la dissuadeix, no haurà en ella alguna cosa diferent del que té set i l'arrossega com animal a beure? Què direm doncs? Potser que en el seu ànim hi ha una força que incita i altra que dificulta beure, diversa i més forta que l'altra estimulant?
-Em sembla bé, va dir.
-I la força que dificulta, no entra tal vegada per mitjà del raonament, mentre que la que empeny i arrossega, entra per mitjà dels desitjos?
-En efecte, així sembla.
-Estimarem, doncs, que són dues facultats, i distintes entre elles, anomenant facultat racional a aquella per la qual l'ànima raona, i A aquella per la qual s'inflama amb desigs, irracional o apetitiva... Heus aquí per tant, aquestes facultats inherents a nosaltres en l'ànima; però, és potser una tercera, aquella per la qual ens enfurim, la de la ira? Amb quina de les dues tindria naturalesa comuna?
-Potser amb la segona, la apetitiva.
-Però, vaig dir... no sentim, sovint, quan els desigs violenten a un contra la raó, que ell s'injuria a si mateix i s'enfureix amb l'apetit que el violenta interiorment, i, com entre dues parts en lluita, la facultat passional o irascible contreu aliança amb la raó?... Quan un té la convicció de sofrir una injustícia, no s’ acalora i es consumeix i pren el partit del que li sembla just, àdhuc sofrint fam i fred, etc., i persistint venç, i no abandona l'obra generosa abans d'haver-la complert o de sucumbir, o ser apaivagat per ella, tornat en si per la raó, com el gos pel pastor?
-Justament... Plató, República IV 439,440
Recordem:
- Cal fer una resposta de, al menys, una pàgina
-Primer responem la pregunta
-A continuació construïm tot el comentari demostrant que sabem de què parlem i que sabem analitzar el text.
-No ens oblidem de fer alguna referència a algun/s pensador /s
-Acabem fent una conclusió tornant a respondre la pregunta, canviant el redactat.
POSSIBLE RESPOSTA :
Per què diu Plató en aquest fragment de La República s'enfureix amb l'apetit que el violenta interiorment?
Plató ens fa aquesta afirmació perquè ens parla de la tensió personal en la qual vivim constantment : la tensió entre la nostra dimensió més irracional i la nostra part més racional, allò que Plató anomena la lluita entre les nostres tres ànimes.
Veiem com en aquest text Plató ens expressa una part de la seva Psicologia o Antropologia. Veiem com en el text es parla clarament de les tres ànimes o funcions de l’ ànima que els humans posseïm.
L’ ànima apetitiva o concupiscible, origen dels nostres desitjos, per això al text parla de “afectes i torbacions”.
Aquesta ànima té una funció natural però negativa per a l’ ésser humà, per això Plató ens diu “empeny i arrossega” o “apetit que ens violenta interiorment”.
Per a Plató aquesta funció de l’ ànima és irracional i per això ens diu que “violenta a un contra la raó”.
Ens parla també de l’ ànima passional, que és aquella ànima o funció de l’ ànima origen de les nostres tendències ( o valors ) positives (“pren el partit del que li sembla just” o “àdhuc sofrint fam i fred i persistint venç i no abandona l’ obra generosa”). Podem entreveure que ens parla de valors com fortalesa, esforç, generositat...
També queda clar en el text com aquesta ànima és ajuda de la nostra part racional.
Ens parla també de l’ànima racional. La simbolitza amb l’ auriga en el mite del carro alat. En el text veiem referències expresses a l’ ànima racional, és a dir , a la nostra dimensió racional quan en parla del raonament o d’ aquella part de nosaltres que s’ oposa a la irracionalitat.
Una de les idees molt importants a la Psicologia platònica és la idea de l’ equilibri que tota persona hauria de trobar en la seva personalitat, en la seva vida. Equilibri entre tot allò que ens composa o que som. Aquest equilibri o harmonia personal no és gens fàcil i cal lluitar per a aconseguir-lo. Veiem com al text es parla de “violenta”, “dues parts en lluita” o “lluita de l’ ànima”.
Plató va descriure la seva Psicologia utilitzant un mite (recurs que utilitza amb molta freqüència) , en aquest cas el mite del carro alat. En aquest mite Plató compara l’ ànima ( avui diríem : personalitat o ment), amb un conjunt format per un auriga, un carro i dos cavalls. L’ auriga és l’ ànima racional, el cavall blanc, l’ ‘anima passional i el cavall negre, l’ ànima apetitiva.
Dualisme: cal dir que Plató té una idea dualista de l’ ésser humà: ànima i cos. Prioritza l’ ànima. Aquest dualisme equival a la seva concepció de la realitat : Idees i món físic.
Sòcrates va ser el pensador que més va influir en Plató, concretament en aquests idea de potenciar la nostra part racional.
En la idea de la necessitat de l’ equilibri entre les nostres dimensions, la racional i la irracional, molt segles més tard Freud dirà coses molt semblants a les de Plató, però Freud utilitzarà expressions com allò, jo i superjò.
Així, doncs, Per què diu Plató en aquest fragment de La República s'enfureix amb l'apetit que el violenta interiorment? Perquè ens vol descriure la nostra vida personal de lluita constant entre allò que és racional, sensat, i allò que és irracional, és a dir, les nostres tendències més espontànies, més impulsives, més imprevistes.
