Tot el que he rebut fins ara com a més cert i més segur, ho he après dels sentits o pels sentits; ara bé, he experimentat, de vegades, que els sentits m’enganyaven, i és prudent no fiar-se
mai completament dels qui han enganyat una vegada.
Però, potser, tot i que els sentits ens enganyen alguna vegada, pel que fa a coses molt poc sensibles i molt remotes, se’n troben, tanmateix, moltes altres de les quals no es pot dubtar raonablement, per bé que les coneguem pel seu mitjà, com, per exemple, que sóc aquí, assegut a la vora del foc, amb una bata i amb aquest paper a les mans, i coses per l’estil. I com podria negar que aquestes mans i aquest cos siguin meus? Si no és que potser em comparo a certs insensats, el cervell dels quals és tan enterbolit i ofuscat pels negres vapors de la bilis, que asseguren constantment que són reis, quan són molt pobres, que porten vestits d’or i porpra, quan estan completament nus, o que s’imaginen que són atuells o que tenen el cos de vidre? I ara! Aquests són bojos, i jo no seria pas menys extravagant si em regís pel seu exemple.
De tota manera, he de considerar aquí que sóc home i, consegüentment, que tinc el costum de dormir i de representar-me en somnis les mateixes coses o, de vegades, coses menys versemblants que aquests insensats quan estan desperts. Quantes vegades no hauré somiat durant la nit que era en aquest lloc, vestit, a la vora del foc, encara que fos completament nu dins del llit? En aquest moment estic convençut que no estic adormit quan miro aquest paper, que aquest cap que moc no està gens ensopit, que sento aquesta mà i que l’allargo intencionadament i expressament: el que s’esdevé en el somni no sembla en absolut tan clar ni tan distint com tot això. Però, pensant-ho bé, recordo haver estat sovint enganyat, mentre dormia, per il•lusions d’aquesta mena. Aturant-me en aquest pensament, veig tan clarament que no hi ha cap indici cert pel qual es pugui distingir amb claredat la vetlla del somni, que n’estic astorat; i el meu estupor és tan gran que gairebé és capaç de persuadir-me del fet que dormo.Descartes, Meditacions Metafísiques I, 3,4,5
Expliqueu breument el significat, en el text, de les expressions següents (entre cinc i quinze paraules en cada cas): [1 punt]
a) he experimentat, de vegades, que els sentits m’enganyavenEquivocitat dels sentits : la informació que ens donen ha de ser revisada per el pensament.
b) el meu estupor és tan gran que gairebé és capaç de persuadir-me del fet que dormo.
Un del motius del dubte : dificultat per a distingir la vigília del somni.
Exercici 3 de Selectivitat: per què diu Descartes veig tan clarament que no hi ha cap indici cert pel qual es pugui distingir amb claredat la vetlla del somni, que n’estic astorat?Escriviu les idees amb les que redactaríeu la resposta
Reflexió de Descartes sobre el coneixement humà.
Objectiu : aconseguir la seguretat de la validesa dels coneixements
Recurs : el dubte metòdic.
Qüestionament de les informacions que provenen dels sentits.
Qüestionament sobre la possibilitat de diferenciar entre somni i vigília.
Racionalisme.
Modernitat : triomf de les capacitats humanes d’ investigació. Gir sobre nosaltres mateixos.
Referències : Plató.Hume.
mai completament dels qui han enganyat una vegada.
Però, potser, tot i que els sentits ens enganyen alguna vegada, pel que fa a coses molt poc sensibles i molt remotes, se’n troben, tanmateix, moltes altres de les quals no es pot dubtar raonablement, per bé que les coneguem pel seu mitjà, com, per exemple, que sóc aquí, assegut a la vora del foc, amb una bata i amb aquest paper a les mans, i coses per l’estil. I com podria negar que aquestes mans i aquest cos siguin meus? Si no és que potser em comparo a certs insensats, el cervell dels quals és tan enterbolit i ofuscat pels negres vapors de la bilis, que asseguren constantment que són reis, quan són molt pobres, que porten vestits d’or i porpra, quan estan completament nus, o que s’imaginen que són atuells o que tenen el cos de vidre? I ara! Aquests són bojos, i jo no seria pas menys extravagant si em regís pel seu exemple.
De tota manera, he de considerar aquí que sóc home i, consegüentment, que tinc el costum de dormir i de representar-me en somnis les mateixes coses o, de vegades, coses menys versemblants que aquests insensats quan estan desperts. Quantes vegades no hauré somiat durant la nit que era en aquest lloc, vestit, a la vora del foc, encara que fos completament nu dins del llit? En aquest moment estic convençut que no estic adormit quan miro aquest paper, que aquest cap que moc no està gens ensopit, que sento aquesta mà i que l’allargo intencionadament i expressament: el que s’esdevé en el somni no sembla en absolut tan clar ni tan distint com tot això. Però, pensant-ho bé, recordo haver estat sovint enganyat, mentre dormia, per il•lusions d’aquesta mena. Aturant-me en aquest pensament, veig tan clarament que no hi ha cap indici cert pel qual es pugui distingir amb claredat la vetlla del somni, que n’estic astorat; i el meu estupor és tan gran que gairebé és capaç de persuadir-me del fet que dormo.Descartes, Meditacions Metafísiques I, 3,4,5
Expliqueu breument el significat, en el text, de les expressions següents (entre cinc i quinze paraules en cada cas): [1 punt]
a) he experimentat, de vegades, que els sentits m’enganyavenEquivocitat dels sentits : la informació que ens donen ha de ser revisada per el pensament.
b) el meu estupor és tan gran que gairebé és capaç de persuadir-me del fet que dormo.
Un del motius del dubte : dificultat per a distingir la vigília del somni.
Exercici 3 de Selectivitat: per què diu Descartes veig tan clarament que no hi ha cap indici cert pel qual es pugui distingir amb claredat la vetlla del somni, que n’estic astorat?Escriviu les idees amb les que redactaríeu la resposta
Reflexió de Descartes sobre el coneixement humà.
Objectiu : aconseguir la seguretat de la validesa dels coneixements
Recurs : el dubte metòdic.
Qüestionament de les informacions que provenen dels sentits.
Qüestionament sobre la possibilitat de diferenciar entre somni i vigília.
Racionalisme.
Modernitat : triomf de les capacitats humanes d’ investigació. Gir sobre nosaltres mateixos.
Referències : Plató.Hume.
