Divendres 15.10 cal portar feta la resposta/ comentari a la pregunta escrita al final del text.Imprimiu el text i el comentari / resposta.
-Doncs l'ànima que té set, quan té set, no vol sinó beure, i a això aspira i això desitja?
-Evidentment.
-Llavors, si mentre té set, alguna cosa la deté i la dissuadeix, no haurà en ella alguna cosa diferent del que té set i l'arrossega com animal a beure? Què direm doncs? Potser que en el seu ànim hi ha una força que incita i altra que dificulta beure, diversa i més forta que l'altra estimulant?
-Em sembla bé, va dir.
-I la força que dificulta, no entra tal vegada per mitjà del raonament, mentre que la que empeny i arrossega, entra per mitjà dels afectes i torbacions?
-En efecte, així sembla.
-Estimarem, doncs, que són dues facultats, i distintes entre elles, anomenant facultat racional a aquella per la qual l'ànima raona, i aquella per la qual ama i sofreix fam i set i s'inflama amb altres desigs, irracional o apetitiva... Heus aquí per tant, determinades aquestes facultats inherents a nosaltres en l'ànima; però, és potser una tercera, aquella per la qual ens enfurim, la de la ira? Amb quina de les dues tindria naturalesa comuna?
-Potser amb la segona, la apetitiva.
-Però, vaig dir... no sentim, sovint, quan els desigs violenten a un contra la raó, que ell s'injuria a si mateix i s'enfureix amb l'apetit que el violenta interiorment, i, com entre dues parts en lluita, la facultat passional contreu aliança amb la raó?... Quan un té la convicció de sofrir una injustícia, no s’ acalora i es consumeix i pren el partit del que li sembla just, àdhuc sofrint fam i fred, etc., i persistint venç, i no abandona l'obra generosa abans d'haver-la complert o de sucumbir, o ser apaivagat per ella, tornat en si per la raó, com el gos pel pastor?
-Justament...
-Però observa també... que de la facultat passional ens sembla el contrari d'abans. Llavors, en efecte, la crèiem semblant a la apetitiva; ara, en canvi, diem que resulta molt distinta, i sinó que, que en la lluita de l'ànima associa més les seves armes amb la racional... tret que es trobi viciada per la dolenta educació. -És menester que ella sigui reconeguda com una tercera facultat (va dir).
-Certament, vaig dir jo...”
Plató, República IV 439,440
Per què diu Plató en aquest fragment de La República s'enfureix amb l'apetit que el violenta interiorment?
Recordeu:
- Cal fer una resposta de, al menys, una pàgina (una cara)
-Primer responem la pregunta
-A continuació construïm tot el comentari demostrant que sabem de què parlem i que sabem analitzar el text.
-No ens oblidem de fer alguna referència a algun/s pensador /s
-Acabem fent una conclusió tornant a respondre la pregunta, canviant el redactat.
-Evidentment.
-Llavors, si mentre té set, alguna cosa la deté i la dissuadeix, no haurà en ella alguna cosa diferent del que té set i l'arrossega com animal a beure? Què direm doncs? Potser que en el seu ànim hi ha una força que incita i altra que dificulta beure, diversa i més forta que l'altra estimulant?
-Em sembla bé, va dir.
-I la força que dificulta, no entra tal vegada per mitjà del raonament, mentre que la que empeny i arrossega, entra per mitjà dels afectes i torbacions?
-En efecte, així sembla.
-Estimarem, doncs, que són dues facultats, i distintes entre elles, anomenant facultat racional a aquella per la qual l'ànima raona, i aquella per la qual ama i sofreix fam i set i s'inflama amb altres desigs, irracional o apetitiva... Heus aquí per tant, determinades aquestes facultats inherents a nosaltres en l'ànima; però, és potser una tercera, aquella per la qual ens enfurim, la de la ira? Amb quina de les dues tindria naturalesa comuna?
-Potser amb la segona, la apetitiva.
-Però, vaig dir... no sentim, sovint, quan els desigs violenten a un contra la raó, que ell s'injuria a si mateix i s'enfureix amb l'apetit que el violenta interiorment, i, com entre dues parts en lluita, la facultat passional contreu aliança amb la raó?... Quan un té la convicció de sofrir una injustícia, no s’ acalora i es consumeix i pren el partit del que li sembla just, àdhuc sofrint fam i fred, etc., i persistint venç, i no abandona l'obra generosa abans d'haver-la complert o de sucumbir, o ser apaivagat per ella, tornat en si per la raó, com el gos pel pastor?
-Justament...
-Però observa també... que de la facultat passional ens sembla el contrari d'abans. Llavors, en efecte, la crèiem semblant a la apetitiva; ara, en canvi, diem que resulta molt distinta, i sinó que, que en la lluita de l'ànima associa més les seves armes amb la racional... tret que es trobi viciada per la dolenta educació. -És menester que ella sigui reconeguda com una tercera facultat (va dir).
-Certament, vaig dir jo...”
Plató, República IV 439,440
Per què diu Plató en aquest fragment de La República s'enfureix amb l'apetit que el violenta interiorment?
Recordeu:
- Cal fer una resposta de, al menys, una pàgina (una cara)
-Primer responem la pregunta
-A continuació construïm tot el comentari demostrant que sabem de què parlem i que sabem analitzar el text.
-No ens oblidem de fer alguna referència a algun/s pensador /s
-Acabem fent una conclusió tornant a respondre la pregunta, canviant el redactat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario