Hume. Exercici 3 de Selectivitat

Proves d'accés a la Universitat. 
Curs 2006-2007  Història de la Filosofia

Estem determinats a suposar que el futur s’assembla al passat únicament pel costum. Quan veig una bola de billar que es mou cap a una altra, la meva ment es veu immediatament portada per l’hàbit al seu efecte habitual, i s’anticipa a la vista concebent el moviment de la segona bola. No hi ha res en aquests objectes, considerats abstractament i de forma independent de l’experiència, que em condueixi a treure una conclusió com aquesta; i fins i tot després d’haver tingut experiència de molts efectes repetits d’aquesta classe, no hi ha cap argument que em determini a suposar que l’efecte serà conforme a l’experiència passada. Els poders pels quals actuen els cossos ens són completament desconeguts. Només percebem les seves qualitats sensibles: i quina raó tenim per pensar que els mateixos poders estaran sempre conjuntats amb les mateixes qualitats sensibles?     David HUME. Resum del tractat de la naturalesa humana

3. Per què diu Hume que «no hi ha cap argument que em determini a suposar que l’efecte serà conforme a l’experiència passada»? Feu referència als aspectes del pensament de Hume que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.   [3 punts]

Hume ens fa aquesta afirmació perquè des del seu escepticisme ell defensa que és impossible per a la nostra raó demostrar que si es dóna una situació (causa) determinada necessàriament s’ hagi de donar una altre (efecte) conseqüència de l’ anterior. Està negant, doncs, la idea de la causalitat.

Veiem en aquest text com Hume es planteja la idea de la causalitat (bola de billar que es mou …moviment de la segona bola). Hume analitza aquesta idea (tant important en el nostre pensament i en el pensament científic) perquè tracta d’ esbrinar la seva validesa lògica, és a dir, si realment es pot defensar la seva validesa racional o lògica, tal com podem defensar, per exemple , la validesa lògica o racional dels raonament matemàtic. Hume nega la validesa racional de la idea de la causalitat.

L’ argument que utilitza per a negar la validesa de la idea de la causalitat el basa en el seu criteri de veritat (tants sols és vàlida aquella idea que es confirmada per alguna impressió). Al text veiem com ens diu que els poders pels quals actuen els cossos ens són completament desconeguts. No percebem les seves qualitats sensibles. Amb aquestes paraules ens vol dir que no podem demostrar experimentalment que necessàriament un fet (causa) hagi de ser seguida per un altre fet (efecte).  Segons aquest autor allò que es pot demostrar en relació a la relació causa-efecte és una connexió successiva (sempre veiem junts A i B, el foc i el fum, per exemple) però no podem demostrar una connexió necessària entre A i B (si es dóna un necessàriament s’ ha de donar l’ altre)

Que Hume utilitzi aquest criteri ens mostra el seu empirisme (No percebem les seves qualitats sensibles) i la seva distància del racionalisme de Descartes : aquest prioritzava sempre la reflexió per davant de la informació dels sentits.

No és la idea de la causalitat l’ única idea central  que Hume sotmet a anàlisi : també ho fa amb idees tant importants per al nostre pensament i la nostra cultura com el mètode inductiu, la idea del jo, la idea de Déu i la del món físic. El resultat de les seves reflexions ens mostra el seu escepticisme radical perquè acaba negant sempre la validesa d’ aquestes idees.

Si la relació de causalitat no és demostrable, per què tothom la dóna per vàlida?  Hume ens ho explica al text  : la meva ment es veu immediatament portada per l’hàbit al seu efecte habitual. És el nostre costum o hàbit, la nostra experiència personal i col·lectiva la que ens porta a suposar que si es dona A es donarà B. Nosaltres creiem que serà així. Hume diferencia entre creença i demostració. Creiem que demà sortirà el sol, però no ho podem demostrar. Però, per una altra banda, si coneixem dos dels tres angles d’ un triangle podem demostrar el tercer, no direm creiem que el tercer fa…

Si parlem de la idea de causalitat ens estem referint al que ell anomena qüestions de fet, és a dir temes experimentals. Ell diferencia entre les qüestions de fet i les relacions d’ idees. Les primeres són aquelles afirmacions que fem sobre els fets experimentals, en aquest terreny la demostració és sempre a posteriori (cal comprovar) i en mols casos impossible (si parlem del futur). A les relacions d’ idees estem parlant de raonament matemàtics o lògics : aquí sempre és possible la demostració i aquesta no és experimental sinó lògica. En el text veiem com Hume tracta solament de manera directa sobre qüestions de fet.

Podem dir també que en el text (fins i tot després d’haver tingut experiència de molts efectes repetits) veiem una crítica del mètode inductiu : haver vist molts casos particulars no ens permet fer generalitzacions demostrables.

Hume va voler entendre de quina manera funciona la nostra ment : a aquest esforç de recerca l’ anomenem psicologisme. És per això que al text ens diu estem determinats a suposar, volent dir que la nostra ment, la nostra naturalesa ens porta a actuar d’ aquesta manera.

Per què diu Hume que «no hi ha cap argument que em determini a suposar que l’efecte serà conforme a l’experiència passada»?  Perquè ell no comparteix l’ optimisme de Descartes. Aquest tenia una confiança il·limitada en les possibilitats de la raó humana (tant sols ens cal un mètode). Hume és escèptic, no tàctic com Descartes, sinó radical i arriba a la conclusió de que la raó té moltes limitacions, que hi ha moltes coses que no pot demostrar. I en aquest cas la nostra ment substitueix la raó per la creença perquè en refiem de la nostra experiència, del nostre hàbit o costum.

«No hi ha cap argument que em determini a suposar que l’efecte serà conforme a l’experiència passada» : Hume ens fa també aquesta afirmació perquè com a Il.lustrat que és tracta de revisar moltes de les idees que la gent dóna com a indiscutibles, per a així clarificar-les, tal com tractaven de fer els il.lustrats del segle XVIII.

Per què diu Hume que «no hi ha cap argument que em determini a suposar que l’efecte serà conforme a l’experiència passada»?

Perquè ell vol defensar que no és possible demostrar (tal com si podem fer en el saber matemàtic) que el futur serà d’ una determinada manera, o que a un fet A (causa) l’ hagi de seguir un fet B (efecte). I ell defensa aquesta opinió per a fer-nos veure que cal ser més escèptics en relació a les possibilitats de la nostra raó : té moltes més limitacions de les que pensem i en molts aspectes de la nostra vida ens basem més en creences que en demostracions (creiem que demà sortirà el sol, creiem que sempre el foc cremarà...)