9/12/10
Hawking y Mlodinow. The Grand Design. Sin noticias de Dios.
Muy
interesante artículo sobre el debate filosófico y científico sobre la
existencia o no de Dios. El autor resume algunas de las ideas que se defienden
en la obra The Grand Design,
de Hawking
y Mlodinow. En este libro los autores afirman que actualment la Ciencia ya
puede demostrar que Dios no existe : el Universo se explica por sí mismo. El
autor contrapone esta idea a la idea de un gran diseño o inteligencia superior defendida por autores com Einstein,
Newton o Aristóteles. Este artículo es un buen recurso para familiarizarnos con
el debate filosófico y científico sobre la existencia o no de Dios, sobre la
opinión de importantísimos pensadores sobre el tema y sobre las diferentes actitudes que podemos tomar en
relación a la creencia o no en Dios.
5/12/10
Descartes. Film Cartesius : Racionalisme. Innovació. Exèrcit
A la pel.lícula Cartesius, el protagonista és Descartes. Al següent fragment (fins al minut 6) podem veure detalls molt interessants: el seu racionalisme (que no vol dir menyspreu dels sentits sinó que els subordinem a la reflexió), la seva actitud innovadora i crítica i la seva estada a l' exèrcit en el cos dels experts matemàtics, físics... La traducció no sempre és gaire encertada.
3/12/10
Descartes. Meditacions Metafísiques. Exercicis
Ja fa algun temps que m’he adonat que, des de ben jove, he admès moltes opinions falses com a vertaderes, i que allò que després he construït sobre principis tan poc sòlids havia de ser molt dubtós i incert; i des d’aleshores he considerat que em calia proposar-me seriosament, un cop a la vida, desfer-me de totes les opinions en les quals havia cregut anteriorment, i tornar a començar des dels fonaments, si volia establir alguna cosa sòlida i permanent en les ciències.
Avui, doncs, en estreta relació amb aquest projecte, he alliberat el meu esperit de tota mena de preocupacions, de manera que, sortosament, sense sentir-me turmentat per cap passió, i havent trobat un descans segur en una tranquil•la solitud, em dedicaré seriosament i amb llibertat a destruir en general totes les meves antigues opinions. (…) Tanmateix, atès que la raó em convenç des d’aquest moment, perquè no doni més crèdit a les coses que no són totalment certes i indubtables, que a aquelles que em semblen manifestament falses, en tindré prou per refusar-les totes, si puc trobar en cadascuna el més mínim motiu de dubte. I per això no serà necessari que les examini totes i cadascuna en particular, ja que seria una feina infinita; però, com que la ruïna dels fonaments comporta necessàriament la de tot l’edifici, em dedicaré a criticar en primer lloc els principis sobre els quals es basaven totes les meves antigues opinions.
Avui, doncs, en estreta relació amb aquest projecte, he alliberat el meu esperit de tota mena de preocupacions, de manera que, sortosament, sense sentir-me turmentat per cap passió, i havent trobat un descans segur en una tranquil•la solitud, em dedicaré seriosament i amb llibertat a destruir en general totes les meves antigues opinions. (…) Tanmateix, atès que la raó em convenç des d’aquest moment, perquè no doni més crèdit a les coses que no són totalment certes i indubtables, que a aquelles que em semblen manifestament falses, en tindré prou per refusar-les totes, si puc trobar en cadascuna el més mínim motiu de dubte. I per això no serà necessari que les examini totes i cadascuna en particular, ja que seria una feina infinita; però, com que la ruïna dels fonaments comporta necessàriament la de tot l’edifici, em dedicaré a criticar en primer lloc els principis sobre els quals es basaven totes les meves antigues opinions.
Descartes, Meditacions Metafísiques ( I, 1,2 )
1.Exercici 2 de Selectivitat :
Expliqueu breument el significat, en el text, de les expressions següents (entre cinc i quinze paraules en cada cas): [1 punt]
a) « aquest projecte »
Donar seguretat i estabilitat al coneixement científic.
b) « la ruïna dels fonaments comporta necessàriament la de tot l’edifici »
Si la base dels sabers humans no és segura, tot serà discutible.
2. Exercici 1 de Selectivitat
1. Expliqueu breument les idees principals del text i com hi apareixen relacionades
(entre seixanta i vuitanta paraules). [2 punts]
Descartes ens parla dels seu objectiu intel•lectual : Aconseguir donar seguretat a la Ciència.
Per a fer-ho caldrà primer tenir una base indiscutible : uns principis sòlids.
La manera de trobar aquests principis serà la de rebutjar totes aquelles opinions o idees que no siguin segures.
No dubtoses : aquest serà el requisit per a poder acceptar una idea com a vàlida.
29/11/10
Descartes. Els textos de Selectivitat
Descartes és un dels cinc autors que cal preparar a fons per a l' examen de Selectivitat. A continuació el llibre i els fragments que ens caldrà anar analitzant:
Meditacions Metafísiques, Parts I, II, V i VI.
(Agraïments al professor M. Codina)
Selectivitat Exercici 5
L’ exercici 5 : en aquest exercici es demana l’ opinió personal sobre algún tema concret. El corrector no valora l’ opinió favorable a o no a l’ autor sinó els arguments que doneu per justificar la vostra opinió.Feu el següent exercici que va sortir en un examen de Selectivitat
Creieu que Plató té raó quan defensa que el veritable coneixement no prové dels sentits? Raoneu la resposta.[2 punts]
Creieu que Plató té raó quan defensa que el veritable coneixement no prové dels sentits? Raoneu la resposta.[2 punts]
Una possible resposta podria ser la següent:
Si per veritable coneixement cal entendre aquell coneixement totalment indiscutible per la seva validesa universal i per la seva demostrabilitat, per la seva certesa, la meva opinió és la següent :
Per una banda crec que Plató té raó perquè comparteixo la seva opinió segons la qual la validesa dels coneixements depenen de que el nostre raonament , reflexió, els confirmi. Plató té raó quan diu que la informació que ens donen els sentits ha de ser revisada, ratificada, corregida, etc, per la nostra reflexió lògica.
Per una altra banda no estic totalment d’ acord perquè, si per exemple, parlem d’ aspectes experimentals, com pot ser el de la composició o dinàmica de l’ Univers, o dels processos biològics, el vertader coneixement també prové dels sentits ( en realitat Plató no els rebutja totalment). En aquest tipus de temes la meva opinió és que la validesa del coneixement dependrà de la combinació entre la informació sensorial i la nostra reflexió.
Si per veritable coneixement cal entendre aquell coneixement totalment indiscutible per la seva validesa universal i per la seva demostrabilitat, per la seva certesa, la meva opinió és la següent :
Per una banda crec que Plató té raó perquè comparteixo la seva opinió segons la qual la validesa dels coneixements depenen de que el nostre raonament , reflexió, els confirmi. Plató té raó quan diu que la informació que ens donen els sentits ha de ser revisada, ratificada, corregida, etc, per la nostra reflexió lògica.
Per una altra banda no estic totalment d’ acord perquè, si per exemple, parlem d’ aspectes experimentals, com pot ser el de la composició o dinàmica de l’ Univers, o dels processos biològics, el vertader coneixement també prové dels sentits ( en realitat Plató no els rebutja totalment). En aquest tipus de temes la meva opinió és que la validesa del coneixement dependrà de la combinació entre la informació sensorial i la nostra reflexió.
28/11/10
27/11/10
Hildegard von Bingen. Meravelles de fa 800 anys. S. XII
Hildegard von Bingen (Alemanya, 1098-1179), abadessa, escriptora, mística i compositora. Els seus assoliments foren extraordinaris per una dona de la seva època. Va mantenir correspondència amb papes i emperadors.
De família noble, als 8 anys, els seus pares la van ingressar en un convent.
Des de jove tingué visions de tipus místic. Les visions li permetien entendre les sagrades escriptures i feien que veiés la humanitat en el cim de la creació.
Tenia una gran llibertat en una dona del seu temps.Viatjà molt i donà conferències.
e
Suscribirse a:
Entradas (Atom)