A la pel.lícula Cartesius, el protagonista és Descartes. Al següent fragment (fins al minut 6) podem veure detalls molt interessants: el seu racionalisme (que no vol dir menyspreu dels sentits sinó que els subordinem a la reflexió), la seva actitud innovadora i crítica i la seva estada a l' exèrcit en el cos dels experts matemàtics, físics... La traducció no sempre és gaire encertada.
3/12/10
Descartes. Meditacions Metafísiques. Exercicis
Ja fa algun temps que m’he adonat que, des de ben jove, he admès moltes opinions falses com a vertaderes, i que allò que després he construït sobre principis tan poc sòlids havia de ser molt dubtós i incert; i des d’aleshores he considerat que em calia proposar-me seriosament, un cop a la vida, desfer-me de totes les opinions en les quals havia cregut anteriorment, i tornar a començar des dels fonaments, si volia establir alguna cosa sòlida i permanent en les ciències.
Avui, doncs, en estreta relació amb aquest projecte, he alliberat el meu esperit de tota mena de preocupacions, de manera que, sortosament, sense sentir-me turmentat per cap passió, i havent trobat un descans segur en una tranquil•la solitud, em dedicaré seriosament i amb llibertat a destruir en general totes les meves antigues opinions. (…) Tanmateix, atès que la raó em convenç des d’aquest moment, perquè no doni més crèdit a les coses que no són totalment certes i indubtables, que a aquelles que em semblen manifestament falses, en tindré prou per refusar-les totes, si puc trobar en cadascuna el més mínim motiu de dubte. I per això no serà necessari que les examini totes i cadascuna en particular, ja que seria una feina infinita; però, com que la ruïna dels fonaments comporta necessàriament la de tot l’edifici, em dedicaré a criticar en primer lloc els principis sobre els quals es basaven totes les meves antigues opinions.
Avui, doncs, en estreta relació amb aquest projecte, he alliberat el meu esperit de tota mena de preocupacions, de manera que, sortosament, sense sentir-me turmentat per cap passió, i havent trobat un descans segur en una tranquil•la solitud, em dedicaré seriosament i amb llibertat a destruir en general totes les meves antigues opinions. (…) Tanmateix, atès que la raó em convenç des d’aquest moment, perquè no doni més crèdit a les coses que no són totalment certes i indubtables, que a aquelles que em semblen manifestament falses, en tindré prou per refusar-les totes, si puc trobar en cadascuna el més mínim motiu de dubte. I per això no serà necessari que les examini totes i cadascuna en particular, ja que seria una feina infinita; però, com que la ruïna dels fonaments comporta necessàriament la de tot l’edifici, em dedicaré a criticar en primer lloc els principis sobre els quals es basaven totes les meves antigues opinions.
Descartes, Meditacions Metafísiques ( I, 1,2 )
1.Exercici 2 de Selectivitat :
Expliqueu breument el significat, en el text, de les expressions següents (entre cinc i quinze paraules en cada cas): [1 punt]
a) « aquest projecte »
Donar seguretat i estabilitat al coneixement científic.
b) « la ruïna dels fonaments comporta necessàriament la de tot l’edifici »
Si la base dels sabers humans no és segura, tot serà discutible.
2. Exercici 1 de Selectivitat
1. Expliqueu breument les idees principals del text i com hi apareixen relacionades
(entre seixanta i vuitanta paraules). [2 punts]
Descartes ens parla dels seu objectiu intel•lectual : Aconseguir donar seguretat a la Ciència.
Per a fer-ho caldrà primer tenir una base indiscutible : uns principis sòlids.
La manera de trobar aquests principis serà la de rebutjar totes aquelles opinions o idees que no siguin segures.
No dubtoses : aquest serà el requisit per a poder acceptar una idea com a vàlida.
29/11/10
Descartes. Els textos de Selectivitat
Descartes és un dels cinc autors que cal preparar a fons per a l' examen de Selectivitat. A continuació el llibre i els fragments que ens caldrà anar analitzant:
Meditacions Metafísiques, Parts I, II, V i VI.
(Agraïments al professor M. Codina)
Selectivitat Exercici 5
L’ exercici 5 : en aquest exercici es demana l’ opinió personal sobre algún tema concret. El corrector no valora l’ opinió favorable a o no a l’ autor sinó els arguments que doneu per justificar la vostra opinió.Feu el següent exercici que va sortir en un examen de Selectivitat
Creieu que Plató té raó quan defensa que el veritable coneixement no prové dels sentits? Raoneu la resposta.[2 punts]
Creieu que Plató té raó quan defensa que el veritable coneixement no prové dels sentits? Raoneu la resposta.[2 punts]
Una possible resposta podria ser la següent:
Si per veritable coneixement cal entendre aquell coneixement totalment indiscutible per la seva validesa universal i per la seva demostrabilitat, per la seva certesa, la meva opinió és la següent :
Per una banda crec que Plató té raó perquè comparteixo la seva opinió segons la qual la validesa dels coneixements depenen de que el nostre raonament , reflexió, els confirmi. Plató té raó quan diu que la informació que ens donen els sentits ha de ser revisada, ratificada, corregida, etc, per la nostra reflexió lògica.
Per una altra banda no estic totalment d’ acord perquè, si per exemple, parlem d’ aspectes experimentals, com pot ser el de la composició o dinàmica de l’ Univers, o dels processos biològics, el vertader coneixement també prové dels sentits ( en realitat Plató no els rebutja totalment). En aquest tipus de temes la meva opinió és que la validesa del coneixement dependrà de la combinació entre la informació sensorial i la nostra reflexió.
Si per veritable coneixement cal entendre aquell coneixement totalment indiscutible per la seva validesa universal i per la seva demostrabilitat, per la seva certesa, la meva opinió és la següent :
Per una banda crec que Plató té raó perquè comparteixo la seva opinió segons la qual la validesa dels coneixements depenen de que el nostre raonament , reflexió, els confirmi. Plató té raó quan diu que la informació que ens donen els sentits ha de ser revisada, ratificada, corregida, etc, per la nostra reflexió lògica.
Per una altra banda no estic totalment d’ acord perquè, si per exemple, parlem d’ aspectes experimentals, com pot ser el de la composició o dinàmica de l’ Univers, o dels processos biològics, el vertader coneixement també prové dels sentits ( en realitat Plató no els rebutja totalment). En aquest tipus de temes la meva opinió és que la validesa del coneixement dependrà de la combinació entre la informació sensorial i la nostra reflexió.
28/11/10
27/11/10
Hildegard von Bingen. Meravelles de fa 800 anys. S. XII
Hildegard von Bingen (Alemanya, 1098-1179), abadessa, escriptora, mística i compositora. Els seus assoliments foren extraordinaris per una dona de la seva època. Va mantenir correspondència amb papes i emperadors.
De família noble, als 8 anys, els seus pares la van ingressar en un convent.
Des de jove tingué visions de tipus místic. Les visions li permetien entendre les sagrades escriptures i feien que veiés la humanitat en el cim de la creació.
Tenia una gran llibertat en una dona del seu temps.Viatjà molt i donà conferències.
e
24/11/10
Selectivitat 4t Exercici
4.Compareu el paper que té la percepció en la concepció platònica del coneixement amb el paper que té la percepció en alguna altra concepció del coneixement. [2punts]
Una bona manera de fer aquest exercici podria ser la següent:
Podem començar aclarint allò que entenem que ens estan demanant :
Entenc que el tema que es planteja és el del paper de la informació que ens donen els sentits en el conjunt del coneixement (i per tant el conflicte entre la raó i els sentits com a origen i determinant del coneixement)
Ara , el següent pas, podria ser , organitzar un guió que em faciliti la resposta. Podria ser aquest:
1)Seleccionar dos autors
2)Dir quina opció pren cada un d’ ells (en aquests cas: racionalisme i empirisme)
3)Explicar en què consisteix cada opció.
4)Dir, per exemple, els procediments que cada un prioritza : en el cas de Plató seria la reflexió, la lògica, el raonament matemàtic. I en cas, d’ un empirista seria l’ experimentació, l’ observació.
5)Com que estem parlant de racionalismes i empirisme cal parlar de l’ innatisme i del seu contrari: la ment com una tabula rasa.
6)Podem acabar donant les raons del perquè cada autor prefereix la seva opció (Plató : falàcia dels sentits. Autor empirista : errors en el raonament)
4/11/10
Dubtes i problemes
Si teniu algun dubte sobre algun punt de les teories de Plató o sobre com serà l' examen, etc, podeu enviar-me les vostres preguntes a aquesta adreça :
filosofia.isq@hotmail.com
filosofia.isq@hotmail.com
Miraré de respondre el més ràpid possible.
29/10/10
Plató La República Llibre VII 520
Te has vuelto a olvidar, querido amigo -dije-, de que a la ley no le interesa nada que haya en la ciudad una clase que goce de particular felicidad, sino que se esfuerza por que ello le suceda a la ciudad entera y por eso introduce armonía entre los ciudadanos por medio de la persuasión o de la fuerza, hace que unos hagan a otros partícipes de los beneficios con que cada cual pueda ser útil a la comunidad y ella misma forma en la ciudad hombres de esa clase, pero no para dejarles que cada uno se vuelva hacia donde quiera, sino para usar ella misma de ellos con miras a la unificación del Estado.
-Es verdad -dijo-. Me olvidé de ello. Plató La República Llibre VII 520
1r Exercici de Selectivitat (2 punts):
Expliqueu breument (entre 60 i 80 paraules = unes 6 o 8 línies) quines són les idees principals del text. (Calculeu uns 10’ de temps entre la lectura i el redactat.)
Plató ens afirma en aquest text que el més important en una societat és el benestar general.
No és bo que un sector de la societat visqui bé i la resta no.
Afirma que és imprescindible que cada classe busqui l’ interès col•lectiu.
Que igualment l’ individu prioritzi l’ interès de tots
Que cal aconseguir l’ harmonia o justícia entre tots els que composen la societat.
2n Exercici de Selectivitat : Expliqueu breument —entre cinc i quinze paraules en cada cas— el significat que
tenen en el text els mots o expressions següents: [1 punt]
a) “hombres de esa clase”
Persones que entenguin que l’ interès general és més important que l’ individual
b) “usar ella misma de ellos”
La societat considera l’ individu com un instrument que ha de col•laborar en el benefici de tots.
-Es verdad -dijo-. Me olvidé de ello. Plató La República Llibre VII 520
1r Exercici de Selectivitat (2 punts):
Expliqueu breument (entre 60 i 80 paraules = unes 6 o 8 línies) quines són les idees principals del text. (Calculeu uns 10’ de temps entre la lectura i el redactat.)
Plató ens afirma en aquest text que el més important en una societat és el benestar general.
No és bo que un sector de la societat visqui bé i la resta no.
Afirma que és imprescindible que cada classe busqui l’ interès col•lectiu.
Que igualment l’ individu prioritzi l’ interès de tots
Que cal aconseguir l’ harmonia o justícia entre tots els que composen la societat.
2n Exercici de Selectivitat : Expliqueu breument —entre cinc i quinze paraules en cada cas— el significat que
tenen en el text els mots o expressions següents: [1 punt]
a) “hombres de esa clase”
Persones que entenguin que l’ interès general és més important que l’ individual
b) “usar ella misma de ellos”
La societat considera l’ individu com un instrument que ha de col•laborar en el benefici de tots.
22/10/10
Plató. Idees principals text de La República
-Es necesario, por tanto -dije-, que, si esto es verdad, nosotros consideremos lo siguiente acerca de ello: que la educación no es tal como proclaman algunos que es. En efecto, dicen, según creo, que ellos proporcionan ciencia al alma que no la tiene del mismo modo que si infundieran vista a unos ojos ciegos.
-En efecto, así lo dicen -aceptó.
-Ahora bien, la discusión de ahora -dije- muestra que esta facultad, existente en el alma de cada uno, y el órgano con que cada cual aprende, deben volverse, apartándose de lo que nace, con el alma entera –del mismo modo que el ojo no es capaz de volverse hacia la luz, dejando la tiniebla, sino en compañía del cuerpo entero- hasta que se hallen en condiciones de afrontar la contemplación del ser e incluso de la parte más brillante del ser, que es aquello a lo que llamamos bien. ¿No es eso?
-Eso es.
-Por consiguiente -dije- puede haber un arte de descubrir cuál será la manera más fácil y eficaz para que este órgano se vuelva; pero no de infundirle visión, sino de procurar que se corrija lo que, teniéndola ya, no está vuelto adonde debe ni mira adonde es menester.
Plató La República Llibre VII ( iv 517)
1r Exercici de Selectivitat (2 punts):
Expliqueu breument (entre 60 i 80 paraules = unes 6 o 8 línies) quines són les idees principals del text. (Calculeu uns 10’ de temps entre la lectura i el redactat.)
-En efecto, así lo dicen -aceptó.
-Ahora bien, la discusión de ahora -dije- muestra que esta facultad, existente en el alma de cada uno, y el órgano con que cada cual aprende, deben volverse, apartándose de lo que nace, con el alma entera –del mismo modo que el ojo no es capaz de volverse hacia la luz, dejando la tiniebla, sino en compañía del cuerpo entero- hasta que se hallen en condiciones de afrontar la contemplación del ser e incluso de la parte más brillante del ser, que es aquello a lo que llamamos bien. ¿No es eso?
-Eso es.
-Por consiguiente -dije- puede haber un arte de descubrir cuál será la manera más fácil y eficaz para que este órgano se vuelva; pero no de infundirle visión, sino de procurar que se corrija lo que, teniéndola ya, no está vuelto adonde debe ni mira adonde es menester.
Plató La República Llibre VII ( iv 517)
1r Exercici de Selectivitat (2 punts):
Expliqueu breument (entre 60 i 80 paraules = unes 6 o 8 línies) quines són les idees principals del text. (Calculeu uns 10’ de temps entre la lectura i el redactat.)
A continuació una possible resposta al que es demana.
El text és una reflexió sobre la capacitat de l’ ésser humà de conèixer: concretament sobre el dilema de l’ innatisme o l’ aprenentatge.
Plató defensa la idea de la capacitat humana innata per a conèixer.
Però planteja que el que cal és orientar bé aquesta capacitat : no ha de centrar- se en la realitat aparent sinó en l’ autèntica realitat i concretament en la idea del Bé.
El text és una reflexió sobre la capacitat de l’ ésser humà de conèixer: concretament sobre el dilema de l’ innatisme o l’ aprenentatge.
Plató defensa la idea de la capacitat humana innata per a conèixer.
Però planteja que el que cal és orientar bé aquesta capacitat : no ha de centrar- se en la realitat aparent sinó en l’ autèntica realitat i concretament en la idea del Bé.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)