Per què diu Plató ...

DEURES DILLUNS 24.PORTAR ESCRIT EL SEGÜENT EXERCICI

Per què diu Plató en aquest  fragment de La República  "s'enfureix amb l'apetit que el violenta interiorment"?

-Doncs l'ànima que té set, quan té set, no vol sinó beure, i a això aspira i això desitja?

-Evidentment.

-Llavors, si mentre té set, alguna cosa la deté i la dissuadeix, no haurà en ella alguna cosa diferent del que té set i l'arrossega com animal a beure?  Què direm doncs? Potser que en el seu ànim hi ha una força que incita i altra que dificulta beure, diversa i més forta que l'altra estimulant?

-Em sembla bé, va dir.

-I la força que dificulta, no entra tal vegada per mitjà del raonament, mentre que la que empeny i arrossega, entra per mitjà dels desitjos?

-En efecte, així sembla.

-Estimarem, doncs,  que són dues facultats, i distintes entre elles, anomenant  facultat racional a aquella per la qual l'ànima raona, i A aquella per la qual s'inflama amb desigs, irracional o apetitiva... Heus aquí per tant, aquestes facultats inherents a nosaltres en l'ànima; però, és potser una tercera, aquella per la qual ens enfurim, la de la ira? Amb quina de les dues tindria naturalesa comuna?

-Potser amb la segona, la apetitiva.

-Però, vaig dir... no sentim, sovint, quan els desigs violenten a un contra la raó, que ell s'injuria a si mateix i s'enfureix amb l'apetit que el violenta interiorment, i, com entre dues parts en lluita, la facultat passional o irascible  contreu aliança amb la raó?... Quan un té la convicció de sofrir una injustícia, no s’ acalora i es consumeix i pren el partit del que li sembla just, àdhuc sofrint fam i fred, etc., i persistint venç, i no abandona l'obra generosa abans d'haver-la complert o de sucumbir, o ser apaivagat per ella, tornat en si per la raó, com el gos pel pastor?

-Justament...     Plató, República IV 439,440

Recordem:

- Cal fer una resposta de, al menys, una pàgina

-Primer  responem la pregunta

-A continuació construïm tot el comentari demostrant que sabem de què parlem i que sabem analitzar el text.

-No ens oblidem de fer alguna referència a algun/s pensador /s

-Acabem fent una conclusió tornant a respondre la pregunta, canviant el redactat.

POSSIBLE RESPOSTA :

Per què diu Plató en aquest  fragment de La República  s'enfureix amb l'apetit que el violenta interiorment?

Plató ens fa aquesta afirmació perquè ens parla de la tensió personal en la qual vivim constantment : la tensió entre la nostra dimensió més irracional i la nostra part més racional, allò que Plató anomena la lluita entre les nostres tres ànimes.

Veiem com en aquest text Plató ens expressa una part de la seva Psicologia o Antropologia. Veiem com en el text es parla clarament de les tres ànimes o funcions de l’ ànima que els humans posseïm.

L’ ànima apetitiva o concupiscible, origen dels nostres desitjos, per això al text parla de “afectes i torbacions”.

Aquesta ànima té una funció natural però negativa per a l’ ésser humà, per això Plató ens diu “empeny i arrossega” o “apetit que ens violenta interiorment”.

Per a Plató aquesta funció de l’ ànima és irracional i per això ens diu que “violenta a un contra la raó”.

Ens parla també de l’ ànima passional, que és aquella ànima o funció de l’ ànima origen de les nostres tendències ( o valors ) positives (“pren el partit del que li sembla just” o “àdhuc sofrint fam i fred i persistint venç i no abandona l’ obra generosa”). Podem entreveure que ens parla de valors com fortalesa, esforç, generositat...

També queda clar en el text com aquesta ànima és ajuda de la nostra part racional.

Ens parla també de l’ànima racional. La simbolitza amb l’ auriga en el mite del carro alat. En el text veiem referències expresses a l’ ànima racional, és a dir , a la nostra dimensió racional quan en parla del raonament o d’ aquella part de nosaltres que s’ oposa a la irracionalitat.

Una de les idees molt importants a la Psicologia platònica és la idea de  l’ equilibri que tota persona hauria de trobar en la seva personalitat, en la seva vida. Equilibri entre tot allò que ens composa o que som. Aquest equilibri o harmonia personal no és gens fàcil i cal lluitar per a aconseguir-lo. Veiem com al text es parla de “violenta”, “dues parts en lluita” o “lluita de l’ ànima”.

Plató va descriure la seva Psicologia utilitzant un mite (recurs que utilitza amb molta freqüència) , en aquest cas el mite del carro alat. En aquest mite Plató compara l’ ànima ( avui diríem : personalitat o ment), amb un conjunt format per un auriga, un carro i dos cavalls. L’ auriga és l’ ànima racional, el cavall blanc, l’ ‘anima passional i el cavall negre, l’ ànima apetitiva.

Dualisme: cal dir que Plató té una idea dualista de l’ ésser humà: ànima i cos. Prioritza l’ ànima. Aquest dualisme equival a la seva concepció de la realitat : Idees i món físic.

Sòcrates va ser el pensador que més va influir en Plató, concretament en aquests idea de potenciar la nostra part racional.

En la idea de la necessitat de l’ equilibri entre les nostres dimensions, la racional i la irracional, molt segles més tard Freud dirà coses molt semblants a les de Plató, però Freud utilitzarà expressions com allò, jo i superjò.

Així, doncs, Per què diu Plató en aquest  fragment de La República  s'enfureix amb l'apetit que el violenta interiorment?  Perquè ens vol descriure la nostra vida personal de lluita constant entre allò que és racional, sensat, i allò que és irracional, és a dir, les nostres tendències més espontànies, més impulsives, més imprevistes.

Plató. El coneixement

PLATÓ. El Coneixement

View more presentations from Jesús Gómez

Per què diu Plató que la realitat en si mai no admet cap tipus de canvi?

-Passem, doncs -va prosseguir- al tema tractat a l’argument anterior. La realitat en si, del ser de la qual donem compte en les nostres preguntes i respostes, es presenta sempre de la mateixa manera i en idèntic estat o cada vegada de forma diferent? Allò igual en si, allò bell en si, la realitat en si, cada cosa, la seva essència, admet un canvi qualsevol? O constantment cadascuna d’aquestes realitats que tenen en si i respecte a si mateixes una única forma, sempre es presenten d’idèntica  manera i en idèntic estat i mai, en cap moment i de cap manera, no admet cap tipus de  canvi?

-Necessari és, Sòcrates –va respondre Cebes-, que es presenti d’idèntica manera i en idèntic estat.

-I què passa amb la multiplicitat de les coses belles, com per exemple, homes, cavalls, mantells o d’altres coses, siguin quines siguin, que tinguin aquesta qualitat, o que siguin iguals, o amb totes aquelles que reben el mateix nom que aquestes realitats? Potser es presenten en idèntic estat, o tot el contrari que aquelles, mai no es presenten, sota cap aspecte, per dir-ho així, en idèntic estat, ni amb si mateixes ni entre si?    Plató, Fedó

        Per què diu Plató que la realitat en si mai no admet cap tipus de canvi?

Una possible resposta podria ser la següent.

Plató ens diu que la realitat en si no admet cap tipus de canvi perquè tracta de concretar la seva manera d’ entendre la realitat, és a dir, allò que vertaderament existeix. Aquest és l’ objectiu de la que pot ser és la seva més important teoria: la teoria de les Idees (que trobem al seu llibre La República). En aquesta teoria Plató defensa l’ existència de dos “móns”: el món de les Idees i el món de les coses. I ens diu també que el primer és la vertadera realitat, mentre que el segon és una realitat aparent.

Ara, més concretament, per què ens diu que la realitat en si mai no admet cap tipus de canvi? Si ho analitzem detalladament trobem que ens parla de la realitat en sí, contraposant doncs, dues realitats, la realitat en si i la realitat aparent. La primera és la vertadera i l’altre és  aparent, falsa realitat o al menys, no tant real com l’ altre.

Però què vol dir que no admet cap tipus de canvi? Vol dir que ha de ser immutable, permanent. Ens parla doncs, de les característiques de les Idees. Plató defensa que les Idees són entitats a les que tant sols podem accedir amb el pensament (intel·ligibles), immutables, eternes, el model de les coses (aquestes són tan sols una imitació o participació de les Idees) i anteriors a elles en existència i en importància.

No admeten cap tipus de canvi, a diferència del que passa amb les coses, que són variables, efímeres, i múltiples (tal com diu el text: “mai no es presenten, sota cap aspecte, per dir-ho així, en idèntic estat”) perquè Plató defensa l’ opció que anomenem Universalista.   Plató està convençut de l’ existència de veritats de valor universal i per tant indiscutible. Les idees són aquestes veritats. Quan parlem de veritats parlem d’ explicacions, de solucions. Plató segueix així els criteris del seu mestre Sòcrates i rebutja el relativisme i l’ escepticisme dels sofistes. També podem veure que s’ identifica amb els pensadors presocràtics quan aquests defensaven l’ existència d’ un principi material (arjé) que havia de ser “permanent” (l’ aigua, o l’ aire, etc.) o d’un principi no material que també havia de ser permanent (és el cas de Pitàgores quan parla dels nombres, d’ Heràclit amb el Logos, o Parmènides amb l’ Ésser).

Quan el text ens parla de ”la multiplicitat de les coses belles, com per exemple, homes” ho fa per contraposar les Idees amb les coses en el sentit de que les Idees es caracteritzen per la seva unitat (una sola idea vàlida de Bellesa o una sola definició vàlida d’ animal, per exemple) i les coses per la seva multiplicitat (diverses coses belles,  o diversitat d’ animals). Aquesta unitat és també conseqüència de la immutabilitat.

Alguna raó més per a justificar per què les Idees no admeten cap tipus de canvi: Plató entén les Idees com el recurs, la clau, que ens pot permetre  entendre les coses, la nostra vida, i això és deu a la seva permanència, a la seva invariabilitat. Per poder entendre una realitat física o personal tan variable és necessari que hi hagi referències invariables que siguin vàlides per a tots. Podem posar l’ exemple de les lleis que utilitzem a la Ciència (llei de la inèrcia o llei de la selecció natural, per exemple), sense aquestes lleis que la comunitat científica accepta no podríem explicar la realitat física, i aquestes lleis són permanents.

Tornant al text : quan ens diu “del ser del  qual donem compte en les nostres preguntes i respostes”, aquest ser  són les Idees perquè les Idees són les Essències, els models, els arquetips de les coses. Si volem explicar el món físic necessitem arribar a captar les essències, és a dir, les causes, les raons. Si no ho féssim seriem com els presoners encadenats en els fons de la cova, tal com Plató explica en el seu mite de la caverna. Aconseguir arribar a les Idees és aconseguir sortir de la ignorància i de la confusió. Malgrat les dificultats per a aconseguir-lo és la tasca que ens correspon, segons Plató, a la vida.

En resum Plató ens diu que la realitat en si no admet cap tipus de canvi perquè tracta de demostrar que és possible per a l’ ésser humà explicar de manera racional la realitat física, la nostra vida personal i col·lectiva però que per a aconseguir-lo ens cal admetre l’ existència de claus o recursos explicatius, que ell anomena Idees, les quals són veritats de validesa universal que l’ ésser humà pot captar amb el seu enteniment si fa una tasca d’ investigació racional  i no es queda en la superficialitat de les coses.

    Institut Sant Quirze del Vallès  , Octubre de 2011

Exercici Plató

-I bé, el meu estimat Glaucó, aquesta és precisament la condició humana. La cova subterrània és aquest món visible; el foc que il•lumina és la llum del sol; aquest captiu que puja a la regió superior i que la contempla és l'ànima humana que s'eleva fins a l'esfera intel•ligible. Vet aquí el que jo penso, ja que vols saber-ho. Sap el déu si és conforme a la veritat. En quant a mi, el que opino sobre aquest tema és el que vaig a dir-te. En els últims límits del món intel•ligible està la idea del bé, que es percep amb dificultat; però una vegada percebuda no es pot menys de treure la conseqüència que ella és la causa primera de tot el que hi ha de bell i de bo a l'Univers; que, en aquest món visible, ella és la que produeix la llum i l'astre del que aquesta procedeix directament; que al món invisible engendra la veritat i la intel•ligència; i en fi, que ha de tenir fixos els ulls en aquesta idea el que vulgui conduir-se sàviament en la vida pública i en la privada.

Plató, República

Quines són les idees principals del text i com estan relacionades? (Unes 60 paraules)

Possible resposta :

Plató ens parla de l ‘ésser humà i de la seva actitud davant la realitat.

Ens parla del món visible o món de les coses.
De la possibilitat de l’ esser humà per accedir a les Idees o explicacions de tot.
I finalment de que considera prioritària la idea del Bé perquè és la que dóna el sentit a tot i ens diu que tota persona ha de centrar-se en ella.