-Passem, doncs -va prosseguir- al tema tractat a l’argument anterior. La realitat en si, del ser de la qual donem compte en les nostres preguntes i respostes, es presenta sempre de la mateixa manera i en idèntic estat o cada vegada de forma diferent? Allò igual en si, allò bell en si, la realitat en si, cada cosa, la seva essència, admet un canvi qualsevol? O constantment cadascuna d’aquestes realitats que tenen en si i respecte a si mateixes una única forma, sempre es presenten d’idèntica manera i en idèntic estat i mai, en cap moment i de cap manera, no admet cap tipus de canvi?
-Necessari és, Sòcrates –va respondre Cebes-, que es presenti d’idèntica manera i en idèntic estat.
-I què passa amb la multiplicitat de les coses belles, com per exemple, homes, cavalls, mantells o d’altres coses, siguin quines siguin, que tinguin aquesta qualitat, o que siguin iguals, o amb totes aquelles que reben el mateix nom que aquestes realitats? Potser es presenten en idèntic estat, o tot el contrari que aquelles, mai no es presenten, sota cap aspecte, per dir-ho així, en idèntic estat, ni amb si mateixes ni entre si? Plató, Fedó
Per què diu Plató que la realitat en si mai no admet cap tipus de canvi?
Una possible resposta podria ser la següent.
Plató ens diu que la realitat en si no admet cap tipus de canvi perquè tracta de concretar la seva manera d’ entendre la realitat, és a dir, allò que vertaderament existeix. Aquest és l’ objectiu de la que pot ser és la seva més important teoria: la teoria de les Idees (que trobem al seu llibre La República). En aquesta teoria Plató defensa l’ existència de dos “móns”: el món de les Idees i el món de les coses. I ens diu també que el primer és la vertadera realitat, mentre que el segon és una realitat aparent.
Ara, més concretament, per què ens diu que la realitat en si mai no admet cap tipus de canvi? Si ho analitzem detalladament trobem que ens parla de la realitat en sí, contraposant doncs, dues realitats, la realitat en si i la realitat aparent. La primera és la vertadera i l’altre és aparent, falsa realitat o al menys, no tant real com l’ altre.
Però què vol dir que no admet cap tipus de canvi? Vol dir que ha de ser immutable, permanent. Ens parla doncs, de les característiques de les Idees. Plató defensa que les Idees són entitats a les que tant sols podem accedir amb el pensament (intel·ligibles), immutables, eternes, el model de les coses (aquestes són tan sols una imitació o participació de les Idees) i anteriors a elles en existència i en importància.
No admeten cap tipus de canvi, a diferència del que passa amb les coses, que són variables, efímeres, i múltiples (tal com diu el text: “mai no es presenten, sota cap aspecte, per dir-ho així, en idèntic estat”) perquè Plató defensa l’ opció que anomenem Universalista. Plató està convençut de l’ existència de veritats de valor universal i per tant indiscutible. Les idees són aquestes veritats. Quan parlem de veritats parlem d’ explicacions, de solucions. Plató segueix així els criteris del seu mestre Sòcrates i rebutja el relativisme i l’ escepticisme dels sofistes. També podem veure que s’ identifica amb els pensadors presocràtics quan aquests defensaven l’ existència d’ un principi material (arjé) que havia de ser “permanent” (l’ aigua, o l’ aire, etc.) o d’un principi no material que també havia de ser permanent (és el cas de Pitàgores quan parla dels nombres, d’ Heràclit amb el Logos, o Parmènides amb l’ Ésser).
Quan el text ens parla de ”la multiplicitat de les coses belles, com per exemple, homes” ho fa per contraposar les Idees amb les coses en el sentit de que les Idees es caracteritzen per la seva unitat (una sola idea vàlida de Bellesa o una sola definició vàlida d’ animal, per exemple) i les coses per la seva multiplicitat (diverses coses belles, o diversitat d’ animals). Aquesta unitat és també conseqüència de la immutabilitat.
Alguna raó més per a justificar per què les Idees no admeten cap tipus de canvi: Plató entén les Idees com el recurs, la clau, que ens pot permetre entendre les coses, la nostra vida, i això és deu a la seva permanència, a la seva invariabilitat. Per poder entendre una realitat física o personal tan variable és necessari que hi hagi referències invariables que siguin vàlides per a tots. Podem posar l’ exemple de les lleis que utilitzem a la Ciència (llei de la inèrcia o llei de la selecció natural, per exemple), sense aquestes lleis que la comunitat científica accepta no podríem explicar la realitat física, i aquestes lleis són permanents.
Tornant al text : quan ens diu “del ser del qual donem compte en les nostres preguntes i respostes”, aquest ser són les Idees perquè les Idees són les Essències, els models, els arquetips de les coses. Si volem explicar el món físic necessitem arribar a captar les essències, és a dir, les causes, les raons. Si no ho féssim seriem com els presoners encadenats en els fons de la cova, tal com Plató explica en el seu mite de la caverna. Aconseguir arribar a les Idees és aconseguir sortir de la ignorància i de la confusió. Malgrat les dificultats per a aconseguir-lo és la tasca que ens correspon, segons Plató, a la vida.
En resum Plató ens diu que la realitat en si no admet cap tipus de canvi perquè tracta de demostrar que és possible per a l’ ésser humà explicar de manera racional la realitat física, la nostra vida personal i col·lectiva però que per a aconseguir-lo ens cal admetre l’ existència de claus o recursos explicatius, que ell anomena Idees, les quals són veritats de validesa universal que l’ ésser humà pot captar amb el seu enteniment si fa una tasca d’ investigació racional i no es queda en la superficialitat de les coses.
Institut Sant Quirze del Vallès , Octubre de 2011
No hay comentarios:
Publicar un comentario