DEURES DILLUNS 24.PORTAR ESCRIT EL SEGÃœENT EXERCICI
Per què diu Plató en aquest fragment de La República "s'enfureix amb l'apetit que el violenta interiorment"?
-Doncs l'à nima que té set, quan té set, no vol sinó beure, i a això aspira i això desitja?
-Evidentment.
-Llavors, si mentre té set, alguna cosa la deté i la dissuadeix, no haurà en ella alguna cosa diferent del que té set i l'arrossega com animal a beure? Què direm doncs? Potser que en el seu à nim hi ha una força que incita i altra que dificulta beure, diversa i més forta que l'altra estimulant?
-Em sembla bé, va dir.
-I la força que dificulta, no entra tal vegada per mitjà del raonament, mentre que la que empeny i arrossega, entra per mitjà dels desitjos?
-En efecte, aixà sembla.
-Estimarem, doncs, que són dues facultats, i distintes entre elles, anomenant facultat racional a aquella per la qual l'à nima raona, i A aquella per la qual s'inflama amb desigs, irracional o apetitiva... Heus aquà per tant, aquestes facultats inherents a nosaltres en l'à nima; però, és potser una tercera, aquella per la qual ens enfurim, la de la ira? Amb quina de les dues tindria naturalesa comuna?
-Potser amb la segona, la apetitiva.
-Però, vaig dir... no sentim, sovint, quan els desigs violenten a un contra la raó, que ell s'injuria a si mateix i s'enfureix amb l'apetit que el violenta interiorment, i, com entre dues parts en lluita, la facultat passional o irascible contreu aliança amb la raó?... Quan un té la convicció de sofrir una injustÃcia, no s’ acalora i es consumeix i pren el partit del que li sembla just, à dhuc sofrint fam i fred, etc., i persistint venç, i no abandona l'obra generosa abans d'haver-la complert o de sucumbir, o ser apaivagat per ella, tornat en si per la raó, com el gos pel pastor?
-Justament... Plató, República IV 439,440
Recordem:
- Cal fer una resposta de, al menys, una pà gina
-Primer responem la pregunta
-A continuació construïm tot el comentari demostrant que sabem de què parlem i que sabem analitzar el text.
-No ens oblidem de fer alguna referència a algun/s pensador /s
-Acabem fent una conclusió tornant a respondre la pregunta, canviant el redactat.
POSSIBLE RESPOSTA :
Per què diu Plató en aquest fragment de La República s'enfureix amb l'apetit que el violenta interiorment?
Plató ens fa aquesta afirmació perquè ens parla de la tensió personal en la qual vivim constantment : la tensió entre la nostra dimensió més irracional i la nostra part més racional, allò que Plató anomena la lluita entre les nostres tres à nimes.
Veiem com en aquest text Plató ens expressa una part de la seva Psicologia o Antropologia. Veiem com en el text es parla clarament de les tres à nimes o funcions de l’ à nima que els humans posseïm.
L’ à nima apetitiva o concupiscible, origen dels nostres desitjos, per això al text parla de “afectes i torbacions”.
Aquesta à nima té una funció natural però negativa per a l’ ésser humà , per això Plató ens diu “empeny i arrossega” o “apetit que ens violenta interiorment”.
Per a Plató aquesta funció de l’ à nima és irracional i per això ens diu que “violenta a un contra la raó”.
Ens parla també de l’ à nima passional, que és aquella à nima o funció de l’ à nima origen de les nostres tendències ( o valors ) positives (“pren el partit del que li sembla just” o “à dhuc sofrint fam i fred i persistint venç i no abandona l’ obra generosa”). Podem entreveure que ens parla de valors com fortalesa, esforç, generositat...
També queda clar en el text com aquesta à nima és ajuda de la nostra part racional.
Ens parla també de l’à nima racional. La simbolitza amb l’ auriga en el mite del carro alat. En el text veiem referències expresses a l’ à nima racional, és a dir , a la nostra dimensió racional quan en parla del raonament o d’ aquella part de nosaltres que s’ oposa a la irracionalitat.
Una de les idees molt importants a la Psicologia platònica és la idea de l’ equilibri que tota persona hauria de trobar en la seva personalitat, en la seva vida. Equilibri entre tot allò que ens composa o que som. Aquest equilibri o harmonia personal no és gens fà cil i cal lluitar per a aconseguir-lo. Veiem com al text es parla de “violenta”, “dues parts en lluita” o “lluita de l’ à nima”.
Plató va descriure la seva Psicologia utilitzant un mite (recurs que utilitza amb molta freqüència) , en aquest cas el mite del carro alat. En aquest mite Plató compara l’ à nima ( avui dirÃem : personalitat o ment), amb un conjunt format per un auriga, un carro i dos cavalls. L’ auriga és l’ à nima racional, el cavall blanc, l’ ‘anima passional i el cavall negre, l’ à nima apetitiva.
Dualisme: cal dir que Plató té una idea dualista de l’ ésser humà : à nima i cos. Prioritza l’ à nima. Aquest dualisme equival a la seva concepció de la realitat : Idees i món fÃsic.
Sòcrates va ser el pensador que més va influir en Plató, concretament en aquests idea de potenciar la nostra part racional.
En la idea de la necessitat de l’ equilibri entre les nostres dimensions, la racional i la irracional, molt segles més tard Freud dirà coses molt semblants a les de Plató, però Freud utilitzarà expressions com allò, jo i superjò.
AixÃ, doncs, Per què diu Plató en aquest fragment de La República s'enfureix amb l'apetit que el violenta interiorment? Perquè ens vol descriure la nostra vida personal de lluita constant entre allò que és racional, sensat, i allò que és irracional, és a dir, les nostres tendències més espontà nies, més impulsives, més imprevistes.
No hay comentarios:
Publicar un comentario