30/9/10

Plató, fragment del seu llibre Fedó


Porteu el dilluns la resposta a la que podria ser la 3ª pregunta de Selectivitat i la pregunta de l' examen que haurem de fer. Copieu el text i feu la resposta amb l' ordinador. Imprimiu.


-Passem, doncs -va prosseguir- al tema tractat a l’argument anterior. La realitat en si, del ser de la qual donem compte en les nostres preguntes i respostes, es presenta sempre de la mateixa manera i en idèntic estat o cada vegada de forma diferent? Allò igual en si, allò bell en si, la realitat en si, cada cosa, la seva essència, admet un canvi qualsevol? O constantment cadascuna d’aquestes realitats que tenen en si i respecte a si mateixes una única forma, sempre es presenten d’idèntica manera i en idèntic estat i mai, en cap moment i de cap manera, no admet cap tipus de canvi?
-Necessari és, Sòcrates –va respondre Cebes-, que es presenti d’idèntica manera i en idèntic estat.
-I què passa amb la multiplicitat de les coses belles, com per exemple, homes, cavalls, mantells o d’altres coses, siguin quines siguin, que tinguin aquesta qualitat, o que siguin iguals, o amb totes aquelles que reben el mateix nom que aquestes realitats? Potser es presenten en idèntic estat, o tot el contrari que aquelles, mai no es presenten, sota cap aspecte, per dir-ho així, en idèntic estat, ni amb si mateixes ni entre si?

Plató, Fedó


Per què, en aquest text, diu Plató que la realitat en si mai no admet cap tipus de canvi?

La 3ª pregunta a l' examen de Selectivitat és semblant a aquesta. El que es demana és que demostreu que coneixeu l’ autor i que sabeu respondre al que es pregunta. Per a fer-ho cal esposar el que sabem de l’ autor que estigui relacionat amb el que es pregunta i anar contestant relacionant el que diem amb el text.
Quina extensió ha de tenir la resposta? Cal tractar de fer un redactat d' una pàgina, com a mínim. A Selectivitat aquest exercici val 3 punts.

Cal fer-se a la idea que el que s' espera es que es faci un comentari de text, una interpretació del text utilitzant allò que sabem de l' autor.

Convé començar responent la pregunta, d' una manera breu, en dos, tres, quatre línies. A continuació anem contruint el comentari analitzant el text i fent referències concretes al text utilitzant el que hem estudiat.

És bo acabar el nostre comentari fent una conclusió en la qual tornem a insistir en la reposta amb la que hem començat.

23/9/10

Plató Mite de la caverna Text



Mireu a sota del text els exercicis que caldrà portats fets els dilluns vinent.


-Compara la nostra naturalesa a una condició d'aquest gènere... En una caverna subterrània ( ... ) oberta cap a la llum, imagina homes que estan aquí des que eren nens, amb ceps al coll i en les cames, sense poder moure's ni mirar en una altra direcció sinó cap al davant, impedits de tornar el cap per les cadenes. Lluny i sobre, darrere a la seva esquena, crema una llum de foc, i en espai inter mitjà entre el foc i els presoners, ascendeix un camí, al llarg del qual s’ aixeca un mur, a manera dels paraments col•locats entre els titellaires i els espectadors, sobre els quals ells exhibeixen les seves habilitats.

-M'ho imagino perfectament, va dir.

-Contempla al llarg del mur, homes que porten diversos objectes, que sobresurten sobre el nivell del mur, estàtues i altres figures d'animals en pedra o fusta i articles fabricats de totes les espècies...

-Estranya imatge i estranys
presoners.

-Semblants a nosaltres... Creus que aquest presoners poden veure alguna cosa, de si mateixos i dels altres, sinó les ombres projectades pel foc sobre la paret de la caverna que està davant d'ells?... i també de la mateixa manera respecte als objectes portats al llarg del mur?... Doncs, si poguessin parlar entre ells, no creus que opinarien de poder parlar d'aquestes (ombres) que veuen com si fossin objectes reals presents?... Sens dubte, en tals condicions, no creurien que el verdader fos una altra cosa sinó les ombres dels objectes... I quan un d'ells fos alliberat, i obligat de sobte a alçar-se i girar el coll i caminar i mirar cap a la llum... no sentiria dolor als ulls, i fugiria, tornant-se a les ombres que pot mirar, i no creuria que aquestes són més clares que els objectes que li haguessin mostrat?

-Sí...

-I si algú ho arrossegués per la força per l'aspra i àrdua sortida i no ho deixés abans de haber-lo portat a la llum del sol, no es queixaria i no s'irritaria de ser arrossegat, i després, arribat a la llum i amb els ulls enlluernats podria veure (...) les coses verdaderes?

-No, certament, en el primer instant.

-Caldria que s'habitués per mirar els objectes d'aquí dalt. I al principi veuria més fàcilmente les ombres, i després les imatges dels homes reflectides a l'aigua i, després, els cossos mateixos; de seguida els del cel, i al mateix cel li seria més fàcil mirar-lo de nit ...i, finalment, crec, el sol ... pel seu compte... i després d'això, recent llavors comprenderia que aquest (el sol).... regula totes les coses a la regió visible i és causa també, en certa manera, de totes aquelles (ombres) que ells veien... I bé? recordant el domicili anterior... no creus que ell es feliciti del canvi i experimenti commiseració per la sort dels altres?...

-Crec, que, en veritat, preferiria qualsevol sofriment a aquella vida (d'abans).

-I bé, el meu estimat Glaucó, aquesta és precisament la condició humana. L’ antre subterràni és aquest món visible; el foc que il•lumina és la llum del sol; aquest captiu que puja a la regió superior i que la contempla és l'ànima humana que s'eleva fins a l'esfera intel•ligible. Vet aquí el que jo penso, ja que vols saber-ho. Sap el déu si és conforme a la veritat. En quant a mi, el que sembla en l'assumpte és el que vaig a dir-te. En els últims límits del món intel•ligible està la idea del bé, que es percep amb dificultat; però una vegada percebuda no es pot menys de treure la conseqüència que ella és la causa primera de tot el que hi ha de bell i de bo a l'Univers; que, en aquest món visible, ella és la que produeix la llum i l'astre que aquesta procedeix directament; que al món invisible engendra la veritat i la intel•ligència; i en fi, que ha de tenir fixos els ulls en aquesta idea el que vulgui conduir-se sàviament en la vida pública i en la privada.

Plató,República
Copieu el dibuix i amb el Paint o amb bolígraf identifiqueu els elements més importants del mite.
Copieu el text.
Escribiu el significat de les expressions de color verd.
Porteu tot en un full.



19/9/10

Plató

Biografia 6'59''