Proves dʼAccés a la Universitat. Curs 2011-2012
Història
de la filosofia
OPCIÓ A
Observo que entre la ment i el cos hi
ha una gran diferència en el fet que el cos per la seva naturalesa és
divisible, i la ment és completament indivisible. En efecte, quanconsidero la ment,
és a dir, a mi mateix només com una cosa que pensa, no en puc distingir cap
part, sinóque em concebo com una cosa única i íntegra. I encara que sembla que
tota la ment està unida a tot el cos, si perdés un peu, un braç o qualsevol
altra part del cos, sé que no per això se suprimiría cap part de la ment. I de
les facultats de voler, de sentir, d’entendre, etc., no se’n pot dir pròpiament
parts, perquè és una i la mateixa ment la que vol, sent, entén, etc. Però amb
les coses materials o extenses passa tot el contrari: ja que no n’hi ha cap que
no es pugui dividir fàcilment en parts amb el pensament, i per això entenc que
és divisible. I això bastaria per a ensenyar-me que la ment és del tot diferent
del cos, si no ho sabés ja d’abans.
René DESCARTES. Meditacions
metafísiques, VI
1. Expliqueu breument (entre seixanta i
cent paraules) les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. [2
punts]
2. Expliqueu breument (entre cinc i
quinze paraules en cada cas) el significat que tenen en el text els mots o les
expressions següents: [1 punt]
a) «ment»
b) «coses
materials o extenses»
3. Expliqueu i justifiqueu per què afirma
René Descartes en el text: «I això bastaria per a ensenyar-me que la ment és
del tot diferent del cos, si no ho sabés ja d’abans». (En la resposta, us heu
de referir als aspectes del pensament de Descartes que siguin pertinents, encara
que no apareguin explícitament en el text.) [3 punts]
4. Compareu la concepció de l’ésser humà
de Descartes amb una altra concepció de l’ésser humà que es pugui trobar en la
història de la filosofia occidental. [2 punts]
5. Expliqueu si esteu d’acord o en
desacord amb l’afirmació següent: «Una persona és idèntica al seu cos».
Responeu d’una manera raonada. [2 punts]
OPCIÓ B
—[…] Un home serà just si observa el
principi que hem exposat tantes vegades.
—Així és.
—I què? —li vaig dir—. Hi ha alguna cosa que enfosqueixi la nostra
visió de la justícia i que faci que sembli diferent de la que se’ns ha revelat
a la ciutat?
—No ho crec —va dir.
—Hi ha una manera —vaig observar—
d’assegurar-nos-en completament, si és que encara hi ha algun dubte en la
nostra ànima: n’hi haurà prou amb comparar-la amb certes nocions corrents. Per
exemple, suposem que a la ciutat o a l’home que per naturalesa i criança s’hi assembla,
se li confiés una certa quantitat de diners. Ens semblaria que aquest home se
n’apropiaria? […]
—No.
—I, per tant, no estarà el nostre home
ben lluny de cometre sacrilegis, robatoris o traïcions privades o públiques
contra els amics o contra les ciutats?
—Ben lluny. […]
— I la causa de tot això no és que
cada part de la seva naturalesa fa el que li toca, tant pel que fa a governar
com pel que fa a obeir?
PLATÓ. La República, IV
1. Expliqueu breument (entre seixanta i
cent paraules) les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. [2
punts]
2. Expliqueu breument (entre cinc i
quinze paraules en cada cas) el significat que tenen en el text els mots o les
expressions següents: [1 punt]
a) «justícia»
b) «part de
la seva naturalesa»
3. Per què diu Plató que «la justícia
sembla que és això, però no pel que fa a l’acció exterior de l’home, sinó a la
interior sobre si mateix»? (En la resposta, us heu de referir als aspectes del
pensament de Plató que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament
en el text.) [3 punts]
4. Compareu la concepció de Plató sobre
què és el que fa que una persona sigui justa amb la concepció sobre aquesta
mateixa qüestió d’un altre autor/a de la història de la filosofia occidental. [2
punts]
5. Expliqueu si esteu d’acord o en
desacord amb l’afirmació següent: «Perquè una societat sigui justa cal que
cadascun dels seus membres es dediqui a allò que, d’acord amb les seves
aptituds naturals, sap fer millor». Responeu d’una manera raonada. [2 punts]
PLATÓ. La República, IV
1. Expliqueu breument (entre seixanta i
cent paraules) les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. [2
punts]
2. Expliqueu breument (entre cinc i
quinze paraules en cada cas) el significat que tenen en el text els mots o les
expressions següents: [1 punt]
a) «justícia»
b) «part de
la seva naturalesa»
3. Per què diu Plató que «la justícia
sembla que és això, però no pel que fa a l’acció exterior de l’home, sinó a la
interior sobre si mateix»? (En la resposta, us heu de referir als aspectes del
pensament de Plató que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament
en el text.) [3 punts]
4. Compareu la concepció de Plató sobre
què és el que fa que una persona sigui justa amb la concepció sobre aquesta
mateixa qüestió d’un altre autor/a de la història de la filosofia occidental. [2
punts]
5. Expliqueu si esteu d’acord o en
desacord amb l’afirmació següent: «Perquè una societat sigui justa cal que
cadascun dels seus membres es dediqui a allò que, d’acord amb les seves
aptituds naturals, sap fer millor». Responeu d’una manera raonada. [2 punts]
No hay comentarios:
Publicar un comentario