I si a mi després d’ això em diguéssiu: “Sòcrates, nosaltres no volem creure Ànitos, sinó que l’absolem, però amb la condició que no passaràs el temps en aquesta mena de proves ni cercaràs la veritat; i si ets agafat fent alguna d’ aquestes coses, moriràs; si vosaltres, com dic, em poséssiu aquesta condició, jo us diria:
“Jo, atenesos, us tinc respecte i us estimo, però vull creure més aviat el déu que vosaltres, i mentre respiraré i mentre em serà possible, estigueu segurs que no deixaré de filosofar i de fer-vos recomanacions i d’ ensenyar-vos i de parlar a aquell que m’ escauré a trobar d’ entre vosaltres, dient-li, com tinc per costum:
“Oh tu, bon amic, que ets atenès, ciutadà de la ciutat més gran i més anomenada per la saviesa i per la força: ¿no t’ avergonyeixes d’ ocupar-te de la fortuna per veure com la faràs créixer, i de la glòria de l’ honor, i en canvi, del seny i de la veritat i de l’ ànima, de veure com esdevindran millors, no te n’ ocupes ni hi penses?”. I si algun de vosaltres m’ho nega i diu que se n’ocupa, no el deixaré pas anar de seguida i me n’aniré, sinó que li faré preguntes i l’ examinaré i l’ investigaré i si em sembla que no està en possessió de la virtut, però diu que la posseeix, li faré retrets que atribueixi tan poc valor a les coses que en tenen molt i s’ estimi tant les coses que en tenen poc. Així ho faré amb joves i amb vells, amb aquell que trobaré, estranger o de la ciutat; més, però , amb els de la ciutat, perquè em sou més pròxims per la sang. Car sapigueu bé que m’ ho mana el déu; i jo penso que no hi ha per a la Ciutat cap bé més gran que aquest servei meu al déu. Car jo no faig res més que anar d’ una banda a l’ altra persuadint-vos , joves o vells, de no ocupar-vos ni del cos ni dels diners abans ni amb tat de zel com de l’ ànima, per fer-la tornar el millor possible, dient-vos que la virtut no ve de les riqueses, sinó que les riqueses i tos els altres béns dels homes en l’ ordre particular i en la vida pública vénen de la virtut. Si dient això, doncs, corrompo la joventut, la meva activitat deu ésser perjudicial; però si algú afirma que dic altres coses que aquestes, no diu res de bo. En fi, jo diria, atenencs, cregueu Ànitos o no el cregueu, m’absolgueu o no m’ absolgueu, jo no puc obrar altrament per moltes vegades que em condemneu a mort. Plató, Apologia de Sòcrates
Sòcrates ens expressa en aquest text que el seu objectiu a la vida és la recerca de la veritat mitjançant el diàleg.
Primer ens explica que la seva tasca és l’ investigació intel·lectual.
L’ interessa en especial l’ investigació moral.
El mètode que seguirà és el del diàleg.
Rebutja les acusacions i es mantindrà fidel al seu objectiu.
No hay comentarios:
Publicar un comentario